Glossari d’integritat

Ua persona se tròbe en ua situacion de conflicte d’interès quan a d’exercir eth sòn judici o discerniment professionau (avalorar ua aufèrta en ua licitacion, premanir un diagnostic medicau, avalorar un examen, avalorar ues pròves en un judici, auditar uns compdes, eca.) entà –o en nom de- ua auta persona (un pacient, un client, un estudiant, un ciutadan o collectiu, o ben ua institucion publica) que legitimament se hide deth sòn judici, e aguesta persona a un interès particular (personau o professionau) que poirie interferir en exercici adequat dera sua responsabilitat ara ora d’exercir eth sòn judici o discerniment professionau.

Ací podetz trapar mès informacion sus era gestion des conflictes d’interès.

Era integritat d’ua entitat publica ei eth resultat dera actuacion diària de totes e cadua des persones que trabalhen laguens o entad aquera organizacion: dera prumèra persona que n’exercís era maxima representacion (conselhèr, baile, president, director, eca.) enquia quinsevolh enterpresa privada qu’aufrisque un servici public a compde dera organitzacion, en tot passar peth qui sigue des sòs trabalhadors. Coma mès coeréncia e consisténcia i age entre totes aguestes actuacions e es principis, valors e normes der ordenament juridic, mès integritat institucionau trobaram.

Donques, era integritat institucionau ei bèra causa mès qu’aprovar ua politica anticorrupcion o redigir un còdi etic. Se produsís quan eth foncionament operatiu dera institucion (politiques, procèssi e procediments, sistèmes de trabalh, eca.), es estandards etics e es estratègies de prevencion dera corrupcion son pleament integradi entà perméter arténher es tòques (er interès generau) entàs quaus siguec creada era institucion.

Entà promòir era integritat institucionau cau actuar sus tres èishi clau dera organizacion:

• Cultura ètica
• Gestion publica professionau
• Prevencion dera corrupcion

Aguest modèl d’actuacion constituís eth sistèma d’integritat institucionau, que pòt èster representat graficament en forma d’exagòn. Aguest sistèma facilite as entitats publiques ua forma sistemica entà:

• Avalorar es punts fòrti e febles des madeishes organizacions en aguesti tres èishi d’actuacion.
• Elaborar programes d’integritat entà amelhorar-les.

Se coneish coma Sistèma Nacionau d’Integritat (SNI), en tot seguir era terminologia dera organizacion Transparéncia Internacionau, er ensemble des institucions e des practiques que definissen era governabilitat d’un país en encastre d’ua democràcia auançada. Eth contraròtle dera corrupcion ei considerat ua part d’aguesta aproximacion integrau pr’amor qu’es païsi damb mès bona governança –mès democratics, transparents, participatius e egalitaris- presenten es indèxi de corrupcion mès baishi e es indèxi mès nauti de hidança dera gent enes institucions e enes cargues publics.

Era bona governança se compren coma era forma d’exercir eth podèr orientada tar interès generau per mejan d’ua gestion intègra des podèrs publics entà un desvolopament sostenible. Compòrte era participacion ciutadana enes decisions publiques e implique ua renduda de compdes adequada, verticau e orizontau. Tant important ei eth contraròtle de baish entà naut, a cargue dera societat civila, coma un adequat jòc de pesi e contrapesi entre institucions, per mejan dera survelhança recipròca e era responsabilitat partatjada, qu’assegure qu’eth podèr s’esparg e arrés non n’a eth monopòli.

Es dotze institucions qu’ìdentificam coma mès significatives en aguest terren son: eth podèr legislatius, eth podèr judiciau, eth podèr executiu, eth sector public, es agéncies d’aplicacion dera lei –ministèri public, policia, agéncies anticorrupcion-, es partits politics, eth tribunau de compdes, eth defensor deth pòble, es juntes electoraus, era societat civila, es mèdies e eth sector dera enterpresa. Solide, un sistèma plan greishat a d’auer un govèrn que trabalhe per interès generau e non pas per interèssi particulars de determinats sectors o elites e ua administracion professionau eficienta. Mès tanben a d’auer entitats de contraròtle independentes e eficaces, damb uns partits politics ath servici deth jòc democratic, damb mèdies liures, damb enterpreses responsables e damb ua ciutadania plan informada e engatjada, capabla d’exercir un contraròtle sociau efectiu.

Autanplan quan era corrupcion ei endemica i a un component de debilitat sistemica e cau persutar enes reformes estructuraus mès qu’ena colpa individuau.

Aguesta formula olistica, basada en estudi deth foncionament e interrelacion des pilars o fonaments que conformen eth SNI d’un país, permet compréner milhor es sues fortaleses e debilitats e, sustot, ajude a enfocar corrèctament es reformes de besonh. Es cambis p`doen afectar ar encastre de legalitat, que mos protegís dera arbitrarietat e des abusi, e es reformes legaus son imprescindibles, mès les calerà acompanhar d’ajustaments organizatius e burocratics, de naus còdis de lideratge o de reformes civiles.

Ei eth prumèr des tres èishi deth sistèma d’integritat institucionau e era sua tòca ei de guidar e orientar as persones que trabalhen ena institucion entà qu’era sua conducta sigue pròpria d’un servidor public.

Es politiques, procèssi e procediments d’ua institucion publica definissen com se vò hèr es causes en aquera organizacion. Mès era cultura organizativa acabe per determinar era forma que s’amien reaument: quines normes o estandards s’aubedís, quines se fòrce o adapte, e quines s’ignòre. Quines conductes son tolerades e quines non. Popularament s’acabe per explicar coma era manèra que se hèn es causes en aguesta «casa».

Aguesta cultura a efèctes sus era professionalitat damb era quau opère era institucion, e autanplan sus eth grad d’engatjament ena prevencion dera corrupcion, especiaument ara ora d’emplegar es mecanismes de deteccion e responsa dauant des abusi dera posicion publica en benefici privat, actes illegaus o conductes impròpries.

Era gestion d’aguest èish d’actuacion compren tant aisines formaus coma informaus, que se desvolopen e implanten per mejan deth lideratge etic e era cultura organizativa.

Ei eth dusau des tres èishi deth sistema d’integritat institucionau e era sua tòca ei de garantir era legalitat e era eficiéncia operativa d’aquera organizacion.

Tota entitat publica ei creada entà arténher ues determinades tòques d’interès generau. Entà artenher-les, li son autrejades determinades potestats e ressorses (materiaus, personaus, economics, eca.). Era gestion professionau compren:

• Dessenhar e comunicar ues politiques a on era organizacion establís es tòques que cerque en sòn domeni d’actuacion, en tot contrastar-ne era adequacion damb es sòns destinataris e damb er interès generau.
• Assignar es ressorses disponibles en foncion d’aqueres politiques.
• Dispausar de procèssi e sistèmes de trabalh que garantissen qu’era operativitat s’ajuste ar encastre legau e as principis e valors publics.
• Planificar era manèra mès eficaça, eficienta e econonmica d’arténher es tòques previstes.
• Avalorar eth grad de compliment e era qualitat des resultats e establir es amelhoraments de besonh.
• Rénder compdes ara ciutadania de manèra activa e intelligibla.

Aguesta professionalitat condicione eth foncionament operatiu dera institucion: eth grad d’eficiéncia e legalitat tant des bens e servicis publics aufrits o des foncions publiques desvolopades pera institucion, coma dera gestion des sues ressorses umanes. E ei fonamentau entar institucion pr’amor que fòrça henerècles ena sua integritat (conductes illegaus o simplament mancades d’etica) o es ocasions de corrupcion se produsissen justaments per manques d’eficiéncia o manques de planificacion, de comunicacion laguens dera organizacion o entre institucions, eca.

Ei eth darrèr des tres èishi deth sistèma d’integritat institucionau e era sua tòca ei redusir era probabilitat de qu’es risqui venguen casi de corrupcion (trabalh preventiu) mès tanben redusir era gravetat des consequéncies en cas de qu’aqueri casi se produsisquen (trabalh contingent).

Quan ua entitat publica regule un domeni dera vida publica, sociau o economica, i a risqui de corrupcion; quan ua administracion posse ua activitat d’interès generau (ajudes, prèmis, patrocinis, eca.), i a risqui de corrupcion; quan se crompe o contracte bens o servicis, i a risqui de corrupcion; qua s’autrege licéncies, autorizacions, certificacions, i a risqui de corrupcion; quan se hèn contraròtles o inspeccions administratives, i a risqui de corrupcion; quan se sancione, i a risqui de corrupcion.

Totes es foncions publiques son intrinsecament vulnerables as risqui de corrupcion, ei a díder, ath risc de que bèth un abuse deth sòn cargue o posicion pubica en benefici pròpri o d’ua tresau persona. Per aquerò, ena construccion dera integritat institucionau ei fonamentau assumir un ròtle actiu ena prevencion dera corrupcion a trauèrs dera gestion de risqui de corrupcion e damb er establiment e aplicacion de mecanismes de deteccion e responsa ath dauant de conductes corruptes, illegaus o impròpries.

En contèxte dera regulacion dera Union Europèa, irregularitat ei un concèpte ampli que compren infraccions normatives, per accion o omission, qu’an coma efècte un perjudici entath budgèt dera Union. Era Comission Europèa met enfasi ena amplitud d’aguest concèpte senhalat qu’abrace totes es irregularitats «siguen intencionades o pas».

Era Convencion establida sus era base der article K.3 deth Tractat dera Union Europèa, relatiu ara proteccion des interèssi financèrs des Comunitats Europèes, definís, en article 1, coma frauda qu’afècte as interèssi financèrs, en matèria de despensa, quinsevolh accion o omission intencionada relativa a:

• Er emplec o presentacion de declaracions o documents fausi, inexactes o incomplets, qu’agen per efècte era percepcion o era retencion indeguda de hons provients deth budgèt generau des Comunitats Europèes o des budgèts administrats pes Comunitats Europèes o peth sòn compde.
• Er incompliment d’ua obligacion exprèssa de comunicar ua informacion, qu’age eth madeish efècte.
• Eth desviament des madeishi hons damb ua tòca diferenta d’aqueres entàs quaus siguereen concebuts en un principi.

Donques, en paraules dera Comission Europèa, «er element d’enganha intencionada ei çò que distingís era frauda deth tèrme mès generau d’irregularitat».

Eth Burèu Antifrauda, as efèctes deth sòn prètzhèt preventiu, definís corrupcion publica coma era abús dera posicion o cargue public en benefici privat.

Ena sua politica anticorrupcion, era Union Europèa distingís era nocion de corrupcion pròpria deth dret penau, per fòrça mès estricta, d’una nocion mès ampla emplegada en versant preventiu. En aguest dusau sens, era Union Europèa emplegue era definicion deth Programa Globau de Nacions Unides contra era Corrupcion e definís corrupcion coma «er abús de podèr entà obtier beneficis de caractèr privat», a on demore includit tant eth podèr d’un cargue public estant o un lòc de trabalh public (corrupcions publica) coma deth podèr deth sector privat estant (corrupcion privada).

Era nocion de favoritisme ei ua traduccion deth tèrme favoritism emplegat ena bibliografia en lengua anglesa entà arténher tot tipe de practiques de parcialitat o tracte de favor illegitim per part d’un servidor public a determinades persones o grops. Compren practiques coma:

• Eth nepotisme o parcialitat en favor de familiars.
• Er amiguisme (cronyism) o practiques que farorisesn as amistats.
• Eth clientelisme o tracte de favor a persones o grops qu’an aportat donacions o supòrt electorau de bèth tipe ath partit politic en govèrn o afin ath servidor public qu’incor en aguesta practica.

Quinsevolh d’aguestes practiques de favoritisme constituís un tipe concret d’abús dera posicion publica en benefici pròpri. Atau, includim eth favoritisme laguens deth concèpte de corrupcion publica.

En lenguatge colloquiau, ei frequent assimilar risc a perilh. Tecnicament, totun, risc ei era probabilitat de que produsisque un damnatge, ua lesion, ua pèrta, ua responsabilitat o quisevolh aute efècte negatiu entà ua institucion publica o entar interès generau, per rason de vulnerabilitats que pòden èster intèrnes o extèrnes ad aquera organizacion.

Prenem coma risc d’irregularitat era probabilitat de que se produsisque quinsevolh practica negligentam, per accion o omission, contrària ara norma legau o reglamentària qu’age coma efècte un perjudici en budgèt dera organizacion licitadora o ben ua vulneracion des principis rectors dera contractacion publica.

En nòste ordenament juridic, era nocion de frauda (fiscau, comerciau, eca.) a tostemp dues nòtes comunes: era intencionalitat e er artifici entà fraudar o enganhar.

D’aqueth punt d’enguarda, prenem coma risc de frauda era probabilitat de que se produsisque ua accion o omission intencionada, contrària ara norma legau o reglamentària, qu’age coma efècte un perjudici budgetari entara organizacion licitadora.

Prenem coma risc de corrupcion publica era probabilitat de qu’un servidor public –cargue elegit, de designacion politica o trabalhador public- abuse dera sua posicion institucionau en benefici privat extraposicionau. Aguest benefici pòt èster:

• Dirècte (entath servidor public) o indirècte (entara persona que sigue, fisica o juridica, relacionada damb eth servidor public).
• Present (benefici artenhut ara) o futur (promesa o expectativa de benefici).
• Pecuniari o de bèra auta naturalesa: ua promocion professionau, informacion privilegiada, eca.