Des de fa un temps, en el sector públic les accions orientades a enfortir les estructures d’integritat institucional han començat a guanyar visibilitat.
La integritat té a veure amb l’harmonia entre allò que es diu (normes, valors i principis) i allò que es fa. Com a principi de l’ètica pública, aquest s’ha recollit en molts codis ètics o de conducta institucionals. Un esforç que cal reconèixer i encoratjar.
Ara bé, la integritat és molt més que alguna cosa que es plasma en un codi; aquesta es demostra i legitima amb les decisions i actuacions diàries i, si bé aquests instruments poden orientar la conducta, tot fa pensar que calen altres eines que ajudin a impregnar d’aquest principi el dia a dia de les organitzacions.
Des d’aquesta perspectiva, entendre la integritat com el mitjà i no com la finalitat, fa que ens hi puguem aproximar per treballar-la com a competència. Això voldrà dir fer-ho amb un plantejament global que contempli no només els conceptes i habilitats (saber i fer), sinó que prevegi la millora o desenvolupament de les actituds (ésser). En aquest context la formació esdevé una eina clau.
Durant els darrers anys, la formació en integritat pública ha estat una línia de treball prioritària per a la Direcció de Prevenció de l’Oficina Antifrau. L’experiència ens ha confirmat que, ben enfocada, pot ser el detonant o contribuir a la consolidació de canvis en la cultura ètica organitzativa.
Però per què? La formació permet clarificar conceptes i és particularment recomanable per esclarir dubtes, així com socialitzar els valors, principis i normes de conducta, tal com es concreten en la institució. També ajuda a desembrollar resistències que, sovint, afloren quan es proposa un treball actiu entorn la pròpia cultura ètica, i permet encoratjar o desactivar maneres de fer que poden estar consolidades organitzativament.
A més, si el disseny formatiu prioritza una aproximació pràctica als conceptes, pot donar peu a revisar el rol professional en relació amb el quefer de la integritat; parlar obertament sobre dilemes ètics i analitzar-los sense la pressió d’haver de prendre una decisió ràpida i, per tant, amb temps i calma per sospesar tots els elements en joc; revisar mecanismes institucionals per gestionar la integritat, com també entrenar la capacitat per identificar situacions que la posin en risc, anticipar respostes o aprofundir en eines i recursos pràctics, entre d’altres.
A fi que això sigui possible, cal generar un clima de treball de confiança i respecte que permeti l’intercanvi d’opinions i un diàleg constructiu, lliure de judicis, en un entorn controlat i protegit. Al capdavall, l’èxit de la formació rau en facilitar una reflexió sobre l’aplicació del principi d’integritat, transferible al lloc de treball, de manera que pugui servir com a guspira per continuar reflexionant en el marc d’una col·lectivitat.
Ara bé, l’efectivitat de la formació també dependrà d’altres qüestions que superen l’abast d’un disseny formatiu professional i, sense les quals, aquesta difícilment serà palanca de cap canvi en la cultura ètica.
Em refereixo, per exemple, a que calen persones convençudes per impulsar-la, que entenguin la formació com una oportunitat per remoure i encetar una reflexió que ultrapassi les parets de l’aula (físiques o virtuals). També hi ha d’haver el lideratge dels qui comanden, sense el compromís i exemplaritat dels quals difícilment es generarà un clima confiat i procliu a participar activament en una formació d’aquesta naturalesa. A més, aquesta no pot plantejar-se com una acció aïllada i accessòria, sinó que necessàriament s’ha de coordinar amb altres mesures orientades a enfortir la integritat institucional. I de la mateixa manera, tampoc s’hauria de limitar com a resposta reactiva a circumstàncies puntuals com, per exemple, episodis de corrupció o “campanyes” de desprestigi institucional. Limitar la formació i descontextualitzar-la d’altres dinàmiques organitzatives, ofega tota possibilitat d’explotar-la com a eina de reflexió permanent i, de retruc, contribueix a incrementar la manca de credibilitat en els seus efectes.
En poques paraules, un disseny formatiu integral que emfasitzi la reflexió des de l’experiència i un plantejament que es construeixi sense desatendre qüestions com les anteriors, seran clau per l’èxit d’una formació en integritat pública que vulgui anar més enllà de posar el tick en la casella corresponent.
Un context canviant i incert, com l’actual, en què segurament ens hem començat a fer preguntes que abans de la pandèmia no ens fèiem, exigeix una reflexió col·lectiva i continuada sobre la integritat pública. És també una oportunitat per repensar la formació, sovint desatesa i desprestigiada, i incorporar-la amb tota la seva potencialitat en les estratègies de lluita contra la corrupció i foment de la integritat.
