Comunicar irregularitats és un mecanisme imprescindible per prevenir i detectar amenaces a l’interès públic. Disposar d’una infraestructura d’integritat en les organitzacions comporta la creació d’un sistema robust i confidencial on els treballadors, contractistes i ciutadania en general puguin alertar de possibles irregularitats administratives o penals de forma segura. Quan existeixen estructures sòlides que permeten que les persones presentin alertes de forma confidencial, amb les garanties suficients que no patiran represàlies, parlem de l’enfortiment de la cultura de l’alerta1.
L’alerta l’hem d’entendre, doncs, com l’avís d’una amenaça a l’interès públic, fet que genera la necessitat de disposar d’un sistema que permeti reaccionar perquè aquesta no es materialitzi. No es tracta de crear un règim de delators o de control total de les conductes tipus 19842, sinó de generar una infraestructura que faci efectiva l’afirmació del filòsof utilitarista J. Bentham “Quan més t’observo millor et comportes”, entesa en el sentit que l'observació pública i la rendició de comptes incentiven que les persones i les institucions actuïn de manera correcta i responsable.
De les dades del baròmetre de 20243 davant la pregunta sobre els obstacles per presentar una denúncia, un 31,1% dels enquestats van contestar que l’obstacle principal per alertar és precisament la por a possibles represàlies i és en aquesta línia, que es produeix l’aprovació de la Directiva (UE) 2019/1937.
Una de les primeres conclusions de la nostra experiència com a autoritat de protecció de les persones alertadores, és el fet que les denúncies en general no són ben rebudes per les organitzacions, que en molts casos busquen identificar al denunciant per desacreditar-lo, enlloc de comprovar els fets objecte de la denúncia4. L’alerta, en altres casos, es veu com un atac, una agressió a la institució que llavors actua erròniament a la defensiva, i, enlloc d’investigar els fets denunciats i determinar possibles responsabilitats, ataca a l’alertador amb represàlies, fet que queda prohibit, evidentment, per la Llei 2/20235.
La protecció de la persona informant esdevé, doncs, una peça fonamental en l’enfortiment de la cultura de l’alerta. El reconeixement de la condició de persona alertadora protegida per part de l’Oficina Antifrau de Catalunya, que actua com Autoritat de Protecció de l’Informant, comporta l’aplicació de les mesures de protecció establertes a la Llei 2/2023, en la qual s’inclou la prohibició de represàlies, la presumpció de represàlia d’un acte desfavorable, la nul·litat dels actes que es qualifiquin com a represàlia i en general l’exoneració de responsabilitat en la revelació de la informació.
Les mesures de suport previstes en la Llei 2/2023, entre altres la informació i assessorament complet i independent i l’assistència efectiva davant de qualsevol autoritat, són les que desenvolupa l’Oficina Antifrau de Catalunya mitjançant la Unitat de protecció de les persones informants. L’experiència en la prestació del servei ha evidenciat que la protecció, i el seu marc normatiu, és una figura de la qual es disposa un coneixement molt escàs, o quasi inexistent de forma general, tant per les possibles persones beneficiàries com per les entitats i/o persones afectades per les denúncies.
En aquest sentit, els serveis de protecció s’adrecen als destinataris següents:
- Assessorament previ a la persona que encara no ha presentat una alerta.
Es tracta de poder donar tota la informació al possible alertador sobre els sistemes, procediments, garanties i limitacions legals de la protecció de les persones informants. D’aquesta manera, la persona ha de poder prendre una decisió informada sobre l’alerta.
- Assessorament i assistència a la persona sol·licitant de protecció i especialment a les persones a les quals l’Oficina ha reconegut com a persona informant protegida.
La finalitat principal en aquest cas és assistir a la persona i vetllar perquè no sigui objecte de represàlies. Entre d’altres funcions, té la potestat de requerir justificacions a l’ens afectat, als efectes de constatar que els actes desfavorables dels que hagi pogut ser objecte la persona alertadora no s’hagin dictat com a conseqüència de l’alerta presentada6.
- Assessorament a l’ens i persones afectades.
Cal tenir en comte que d’acord amb la Llei 2/2023, les persones i entitats també són subjectes de mesures de protecció7. Sense perdre de vista que la finalitat principal dels serveis de protecció és la de caràcter tuïtiu sobre la persona alertadora, també es presta assessorament a les persones i ens afectats sobre la normativa de protecció, i sobre els efectes del reconeixement de persona informant protegida.
En aquest sentit, a banda de la funció de control de l’autoritat de protecció respecte els possibles actes desfavorables dictats, s’estan explorant altres vies alternatives per solucionar conflictes com habilitar espais de diàleg entre la persona informant i l’ens i/o persones afectades, amb sistemes que poden ser de mediació o inclús justícia restaurativa, segons el cas.
Amb la finalitat de donar a conèixer els serveis de protecció de la persona alertadora, tant a la ciutadania en general com a les entitats, hem dissenyat l’elaboració d’una carta de serveis de protecció de les persones informants amb un procés participatiu el més ampli possible. Així, s’ha generat un debat obert per tal de crear un espai de reflexió sobre aspectes a millorar en la prestació dels serveis de protecció a les persones alertadores, dins dels límits legals. Per aquest motiu, la participació en línia ha estat un mes oberta per a tota la ciutadania, s’han realitzat dues sessions presencials de treball amb ciutadania i una amb persones expertes de diferents àmbits. Tot el procés, que encara no ha finalitzat, està supervisat i validat per un grup motor. Els membres del grup han tingut accés a tota la documentació i al contingut del projecte i vetllen, durant tot el procés, pel seu correcte disseny i execució. En aquest sentit, el perfil professional de les persones que formen part del grup és divers , tant interns com externs de l’Oficina Antifrau, que assegura una visió plural i transversal en el procés d’elaboració de la Carta de Serveis8.
Antifrau valora satisfactòriament el resultat de la fase de participació, amb 115 aportacions en línia, quasi 30 persones que ho han fet presencialment en els grups de treball de ciutadania i una sessió d’experts.
Aquestes aportacions contribuiran a que la Carta de Serveis descrigui els drets i els deures de les persones destinatàries del servei, amb uns compromisos concrets de qualitat fruit d’un debat obert.
Del resultat d’aquest procés esperem poder incorporar totes les mesures que siguin possibles dins del marc normatiu, i en cas que ho superin, poder elaborar propostes de modificacions normatives amb l’objectiu que la cultura de l’alerta es vegi enfortida i la protecció de les persones alertadores es converteixi en un pilar fonamental del sistema.
1L’article 1.2 de la Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció, estableix:
1. Aquesta Llei té per finalitat atorgar una protecció adequada davant les represàlies que puguin patir les persones físiques que informin sobre alguna de les accions o omissions a què es refereix l’article 2, a través dels procediments que s’hi preveuen.
2. També té com a finalitat l’enfortiment de la cultura de la informació, de les infraestructures d’integritat de les organitzacions i el foment de la cultura de la informació o comunicació com a mecanisme per prevenir i detectar amenaces a l’interès públic.
2La Llei 2/2023, determina que l’informant ha de ser de bona fe i exclou del reconeixement de protecció els conflictes interpersonals i els rumors.
4De fet l’article 61.c) de la Llei 2/2023, de 20 de febrer qualifica com infracció molt greu, qualsevol acció o omissió tendent a revelar la identitat de l’informant quan aquest hagi optat per l’anonimat, encara que no s’arribi a produir la revelació efectiva d’aquesta.
5D’acord amb l’article 36.2 de la Llei 2/2023, s’entén per represàlia qualssevol actes o omissions que estiguin prohibits per la llei, o que, de manera directa o indirecta, comportin un tracte desfavorable que situï les persones que les pateixen en desavantatge particular respecte a una altra en el context laboral o professional, només per la seva condició d’informants, o per haver fet una revelació pública.
D’altra banda cal recordar que l’article 63.1.b) de la Llei 2/2023 qualifica com infracció molt greu l’adopció de qualsevol represàlia, fet que pot comportar una sanció d’entre 600.001 a 1.000.000 per persones jurídiques i entre 30.001 a 300.000 per persones físiques.
6L’article 38.4 de la Llei 2/2023 estableix que una vegada que l’informant hagi demostrat raonablement que ha comunicat o ha fet una revelació pública de conformitat amb aquesta Llei i que ha patit un perjudici, es presumeix que el perjudici es va produir com a represàlia pel fet d’informar o de fer una revelació pública. En aquests casos, correspon a la persona que hagi pres la mesura perjudicial provar que aquesta mesura es va basar en motius justificats degudament no vinculats a la comunicació o revelació pública.
7Cal dir que l’article 39 de la Llei 2/2023, regula també unes mesures de protecció per les persones afectades i diu que les persones afectades per la comunicació tenen dret a la presumpció d’innocència, al dret de defensa i al dret d’accés a l’expedient en els termes que regula aquesta Llei, així com a la mateixa protecció establerta per als informants, de manera que se’n preserva la identitat i es garanteix la confidencialitat dels fets i les dades del procediment.
