Corrupció i delinqüència econòmica: dèficits compartits
Reptes en la rehabilitació dels delictes econòmics

Oficina Antifrau de Catalunya

Oficina Antifrau de Catalunya

La ciutadania espera que els servidors públics actuïn amb honestedat i integritat, d’acord amb l’ètica professional. Però l’exercici de funcions públiques no està lliure de riscos. A diari s’han d’afrontar dilemes ètics i amenaces a la imparcialitat, com els conflictes d’interès, que sovint són mal identificats i gestionats.

Quan el risc de corrupció es materialitza en polítics i funcionaris, no només té repercussions econòmiques, també implica una greu violació de la confiança pública. Això perjudica tota la societat. Els riscos poden ser personals, però n’hi ha que transcendeixen l’individu i interpel·len l’organització i les seves dinàmiques, com la manca de transparència.

D’altra banda, els dèficits en la detecció de les conductes inapropiades alimenten la percepció d’impunitat. Això agreuja i perpetua el risc o el problema. Per aquest motiu, és fonamental disposar de canals segurs d’alerta, protegir les persones que els utilitzen de potencials represàlies i promoure entre el personal la cultura d’alçar la veu (speak up).

El nervi de la corrupció és l’abús de poder per obtenir beneficis privats. Tot i que aquesta noció va més enllà del codi penal i no sempre implica diners, sovint es relaciona amb la delinqüència econòmica. Encara que no siguin conceptes idèntics, comparteixen punts en comú que cal tenir en compte per abordar-los amb encert.

En aquest sentit, la repressió o el càstig són necessaris, però insuficients. No és el mateix desincentivar una conducta infractora que promoure la integritat. L’ètica importa.

La prevenció, tot i tenir grans adeptes en la teoria, sovint topa amb dificultats en la pràctica per mobilitzar recursos i compromís. La rehabilitació individual i la reparació social1un cop s’ha comès una infracció són encara menys explorades.

Pel que fa als infractors, hi ha un buit d’intervenció en el tractament. Són poques les demandes dels tribunals i, en conseqüència, poques les respostes institucionals. Això es deu en part, al fet que el perjudici que causen és difús i intangible. També s’assumeix equivocadament que els infractors es reinsereixen en la societat, de manera espontània, gràcies als vincles sociofamiliars estables que mantenen i a les oportunitats d’inserció laboral. No en va, se sol parlar de delinqüència de coll blanc, fent èmfasi en el perfil de l’autor, més que en els fets comesos.

Per treballar en la rehabilitació, cal tenir present l’ampli ventall dels factors que causen o amplifiquen el comportament antisocial, no sempre vinculat a la pobresa o la marginalitat. Els delictes econòmics erosionen valors essencials com la seguretat (en tots els seus vessants, més enllà de l’ordre públic), la confiança en les institucions, la igualtat d’oportunitats i la cohesió social.

La infravaloració del dany —que es tradueix en una percepció social esbiaixada i en una resposta sovint indulgent dels tribunals— també afecta a una baixa autoconsciència dels autors sobre la seva responsabilitat.

D’altra banda, és un error pensar que les decisions humanes es prenen de manera completament racional i que pot modelar-se la conducta, exclusivament, per mitjà d’ajustar els incentius i els desincentius. La neurociència ha demostrat que aquesta creença és falsa. cal que la intervenció tingui en compte els factors individuals, com els biaixos cognitius, el sistema de valors i les creences personals. També és essencial treballar els imaginaris compartits, com les nocions de bé comú, de servei públic, d’imparcialitat, lleialtat, etc., i les dinàmiques grupals i adhesions corporatives. Aquestes últimes són decisives per comprendre com es normalitza la corrupció, sovint mitjançant conductes rutinàries, la racionalització, justificació i, en conjunt, la socialització de certes conductes—. Aquests elements són determinants per modificar la intenció delictiva, reduir la reincidència i avançar en la rehabilitació.

L’Oficina Antifrau ha participat —a petició del Departament de Justícia arran de diverses peticions judicials— en un programa pilot per a la reeducació i la reinserció en els delictes econòmics, que partia del treball dut a terme per a la prevenció de la corrupció pública.

Amb un enfocament més reflexiu que formatiu, el programa ha comptat amb el criteri tècnic dels professionals de Mesures Penals Alternatives. Les activitats estan dissenyades per complir l’objectiu educatiu i rehabilitador que aquest tipus de programes requereix. La primera valoració del programa és positiva, però serà necessari un seguiment rigorós, amb dades objectives, per avaluar-ne l’impacte transformador.

1Entre els estudis inspiradors que exploren els beneficis de l’aplicació de la justícia restaurativa a la presó o durant la fase d’enjudiciament destaquen: La justícia restaurativa a la presó: és possible en la delinqüència econòmica? de Joan Baucells, Maria Jesús Guardiola i Antoni Cardona (UB) i La possible aplicació de la justícia restaurativa a la delinqüència econòmica durant la fase d'enjudiciament: una exploració empírica, de María José Rodríguez Puerta, i Daniela Gaddi, (UAB).