(Article 2)
No. La Llei 2/2023 atorga protecció únicament a les persones que informen sobre les infraccions recollides en un àmbit material limitat.
D’una banda, està circumscrita a determinades infraccions del Dret de la Unió. Es tracta, per exemple, d’infraccions en els àmbits de la contractació pública; serveis, productes i mercats financers; prevenció del blanqueig de capitals i finançament del terrorisme; seguretat dels productes; seguretat del transport; protecció del medi ambient; protecció contra les radiacions i seguretat nuclear; seguretat dels aliments i pinsos; salut i benestar dels animals; salut pública; protecció dels consumidors; protecció de la intimitat i les dades personals; i seguretat de les xarxes i dels sistemes d’informació.
D’altra banda, s’amplia (no previst a la Directiva) a les accions o omissions constitutives d’infracció penal o administrativa greu o molt greu.
El fet que la Llei adopti un criteri formal fa inevitable que d’una banda, s’hagin de considerar incloses en la protecció legal algunes conductes, de certa entitat, que ja disposaven de tractament específic en protocols ad hoc, com és el cas de l’assetjament sexual o de l’assetjament laboral. D’altra banda, la Llei exclou expressament “les informacions vinculades a reclamacions sobre conflictes interpersonals o que afectin únicament l’informant i les persones a les quals es refereix la comunicació o revelació”. Hem de concloure, doncs, que caldrà una anàlisi ponderada dels elements concurrents en cada cas per determinar quines informacions o comunicacions resten sotmeses a la protecció d’aquesta Llei i quines en queden fora.
