Presentació a la societat civil de la Memòria 2023 d’Antifrau Repàs als avenços i reptes en la lluita contra la corrupció en col·laboració amb la ciutadania Presentació de la Memòria 2023 davant la societat civil. Imatge: Antifrau 9 de desembre de 2024. Coincidint amb el Dia Internacional Contra la Corrupció, l’Oficina Antifrau de Catalunya ha celebrat una trobada amb representants de la societat civil organitzada, incloent entitats de l’Observatori Ciutadà contra la Corrupció, per presentar la Memòria 2023 i compartir els principals reptes i avenços de l’organització. Reptes destacats per Miguel Ángel Gimeno El director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Miguel Ángel Gimeno, ha obert la sessió destacant un any marcat per les obligacions de la Llei 2/2023 a Antifrau, que han suposat un augment de sol·licituds de protecció i la implementació i supervisió dels canals interns d’alerta. El director d’Antifrau ha presentat l’estratègia de futur de l’Oficina, que inclou seminaris i una aposta per la col·laboració amb la societat civil. Gimeno ha recordat la compareixença al Parlament del passat 5 de desembre, on va subratllar la necessitat de renovar la legislació catalana en matèria de lluita contra la corrupció i va exposar la problemàtica de l’envelliment de la Llei 14/2008 davant l’absència d’una llei catalana específica. També ha avançat que les denúncies rebudes aquest 2024 ja superen les 1.100, un increment que es preveu que continuï en els propers anys. La Direcció de Prevenció: nous enfocaments normatius El director de Prevenció d'Antifrau, Òscar Roca, ha explicat com el nou marc normatiu implica una reestructuració de funcions de protecció i supervisió dels sistemes interns de comunicació per complir amb les directrius de Nacions Unides. Ha destacat que encara són “poques les notificacions del responsable del sistema al sector privat, de moment uns 2.400”, i s’ha mostrat encara més preocupat pel sector públic, on s’han registrat unes 400 entitats. Roca ha afirmat que hi ha un millor nivell de compliment entre els ajuntaments grans (35%) que en els petits (14%). El director de Prevenció també ha assenyalat el desenvolupament d’una formació basada en els factors de risc, per millorar el dèficit de coneixements, amb eines com l’Aula virtual d’Antifrau. Una eina de formació online que ja “ha rebut una valoració tan alta com les sessions presencials”. Protecció de persones alertadores: un repte creixent El cap de la Unitat de Protecció de Persones Alertadores d'Antifrau, Àlex Madariaga, ha descrit els avenços i reptes de la seva unitat. Madariaga que es va incorporar a l’octubre a Antifrau ha destacat que en 2024 s’han rebut 38 peticions de protecció. El cap de la Unitat de Protecció de Persones Alertadores ha demanat actuar sempre amb prudència davant la complexitat de gestionar la diferent casuística, i ha assegurat que la primera mesura de protecció és l’anonimat. Ha destacat la “necessitat de millorar l’assistència financera i psicològica per als alertadors”, perquè molts les necessiten i les demanen, i ha explicat que, pel que fa a l’assistència psicològica, s’està treballant en convenis per aconseguir-ho. Investigació: augment de denúncies El director d’Anàlisi i d'Investigacions d'Antifrau, Manel Díaz, ha exposat l’activitat i les dades d’Anàlisi i Investigacions i ha explicat els canvis de Procediment d'investigació. Díaz ha destacat que el flux de denúncies ha crescut un 20% anual des del 2018 a 2022, després arriba a superar el 50%. “El 2024 se superaran les 1.200 denúncies, i si es continua en aquesta progressió es preveu arribar a 1.500 el 2025”, ha assegurat el director d’Anàlisi i d'Investigacions, que ha posat en relleu les 65 mesures adoptades gràcies a les investigacions. Anàlisi de Dades: sistema d’alertes Per la seva banda, el cap de l’Equip d’Anàlisi de Dades d'Antifrau, Bruno González, ha detallat com s’utilitzen alertes basades en dades per detectar procediments irregulars. Aquesta estratègia se centra en la detecció preventiva mitjançant un sistema d’alertes capaç d’identificar procediments irregulars abans que esdevinguin casos d’investigació i ha destacat la importància d’aquest sistema per donar suport a les funcions de prevenció. Estratègia de futur La directora adjunta d'Antifrau, Olinda Anía, ha posat èmfasi en la necessitat de pensar en l’Oficina del futur, tenint en compte el paper clau de la societat civil en aquest procés. “Tot i ser una entitat jove, han passat moltes coses”, ha reflexionat Anía, que ha explicat que La percepció ciutadana de corrupció continua sent elevada, amb més del 80% que considera que n’hi ha molta o bastant: “Això afecta la confiança en la democràcia i en les institucions. Per què es reben tantes denúncies més a l’Oficina Antifrau?". La directora adjunta ha presentat l’Estratègia de l’Oficina que inclou els seminaris, que aborden temes clau identificats per acadèmics, experts i societat civil, amb l’objectiu d’elaborar una estratègia sòlida a llarg termini i reforçar les xarxes internacionals de col·laboració. Torn d’intervencions L’acte ha finalitzat amb un torn obert de preguntes, en què el director d’Antifrau, Miguel Ángel Gimeno, ha respost inquietuds sobre la implementació de canals interns d’alerta, en particular en les petites entitats: “El sistema actual no garanteix l’anonimat ni la protecció adequats per a aquestes entitats, s’ha de modificar la llei”. Gimeno ha afirmat que “hi ha més de 10.000 entitats, entre públiques i privades, que estan incomplint, i caldria modificar la llei de protecció per assegurar que els ajuntaments de menys de 10.000 habitants puguin complir l’estàndard europeu”. Per acabar, la directora adjunta, Olinda Anía, ha recordat que enguany es commemoren 10 anys de la Llei de Transparència, fet que Antifrau aprofitarà per organitzar una sèrie de seminaris amb els altres òrgans de control de Catalunya. Compromís amb la transparència i la prevenció Amb la presentació de la Memòria 2023, Antifrau reafirma el seu compromís amb la transparència, la prevenció de la corrupció i la col·laboració amb la societat civil, elements clau per avançar cap a una gestió pública més íntegra i responsable.