21 d’octubre de 2021. L'Oficina Antifrau de Catalunya ha organitzat aquest matí la sessió en línia "Implantació de canals de denúncia als ajuntaments. Experiències, recomanacions i novetats normatives", on s'han inscrit prop de 250 persones. Amb aquesta sessió, Antifrau ha volgut reflexionar i donar respostes i recomanacions als ajuntaments davant la implementació de la Directiva (UE) 2019/1937, de protecció de les persones alertadores, que imposa al sector públic l’obligació de comptar amb un canal de denúncia. Altres normes d’actual aplicació, en matèria de protecció de dades o de gestió de fons Next Generation, també contemplen els sistemes interns de detecció i alerta.

La presentació de la jornada ha anat a càrrec del director adjunt de l’Oficina Antifrau, Joan Xirau. Xirau ha recordat que els ponents, que han participat posteriorment a la taula rodona, aporten l’experiència de cinc ajuntaments que ja disposen de bústies o canals d’alerta: Barcelona, Lleida, Sabadell, Terrassa i Vilanova i la Geltrú. Xirau ha remarcat que “aquests ajuntaments han activat els seus sistemes de detecció i alerta per la pròpia voluntat i han sigut precursors d’uns canvis organitzatius vinculats amb la transparència i la integritat”. El director adjunt d’Antifrau ha destacat que la transposició de la Directiva europea de protecció de les persones alertadores i els sistemes de control dels fons Next Generation EU actuaran de palanca externa de canvi per fer extensius aquests sistemes a la totalitat d’organismes públics i privats.

Després d’aquesta intervenció inicial, la cap de Relacions Institucionals d’Antifrau, Lourdes Parramon, ha donat pas a la taula rodona, emfatitzant que "les bústies de denúncia son necessàries, clau per reduir el frau i la corrupció en qualsevol organització pública o privada."

La taula rodona ha comptat amb la participació de la directora de Serveis d’Anàlisi, òrgan gestor de la Bústia Ètica i de Bon Govern de l’Ajuntament de Barcelona, Rosa Mª Sánchez; la Síndica de Greuges de Lleida, Dora Padial; la tècnica de Transparència i Bon Govern de l’Ajuntament de Sabadell, Charo Bravo; la regidora de Transparència i Qualitat de l’Ajuntament de Terrassa, Ona Martínez; i el coordinador de la Unitat de Govern Obert, Transparència i RSC de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Carles Anson.

L’experiència de cinc ajuntaments amb canals de detecció i alerta

A l’inici de la taula rodona els ponents han fet un repàs de la posada en funcionament, l’evolució de les comunicacions rebudes i de les particularitats dels propis sistemes de detecció i alerta. Tots han remarcat que garantir la confidencialitat de qui alerta és essencial i que l’anonimat és una bona opció. També han considerat important preservar la identitat de la persona denunciada i evitar qualsevol filtració d’informació abans que s’acabi el procediment de revisió.

Els ponents de la taula rodona han destacat la importància de la independència dels òrgans gestors dels canals

Acte seguit s’ha parlat sobre qui són els òrgans gestors dels canals i bústies d’alertes i els requisits d’ús. En aquest sentit, la directora de Serveis d’Anàlisi de l’Ajuntament de Barcelona, Rosa Mª Sánchez, ha explicat que la bústia és un canal d’alertes adreçat a la prevenció del frau, la corrupció, els conflictes interès, o l’aplicació del codi ètic municipal. Sánchez ha emfatitzat la necessitat de la independència funcional d’aquest òrgan i ha remarcat que és una manera perquè la bústia generi confiança.

En el marc d’aquesta reflexió, el coordinador de la Unitat de Govern Obert, Transparència i RSC de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Carles Anson, ha explicat que la gestió de la bústia del seu municipi correspon a la Comissió Ètica que és independent de qualsevol òrgan municipal i que està composada de set persones sense vinculació política.

En la intervenció de la regidora de Transparència i Qualitat de l’Ajuntament de Terrassa, Ona Martínez, s'ha assenyalat que l’òrgan gestor de la Bústia Ètica municipal és la Sindicatura, i que aquesta és independent de la institució i no està sotmesa a ordres jeràrquiques. També ha asseverat que és imprescindible la despolitització de la integritat i ètica pública.

La Síndica de Greuges de Lleida, Dora Padial, també ha explicat que és la seva institució qui gestiona la Bústia Ètica lleidatana i ha reiterat que per poder garantir la protecció dels alertadors cal que els canals d’alerta estiguin en mans d’un òrgan independent i autònom de l’ajuntament.

Finalment, en aquest punt de la taula rodona, la tècnica de Transparència i Bon Govern de l’Ajuntament de Sabadell, Charo Bravo, ha matisat que el canal d’alertes és d’ús intern dels empleats públics del municipi, està ubicat a la intranet de la institució i que l’equip responsable és el Servei de Transparència i dues persones més -una tècnica i una advocada- que aquest designa.

Sobre un altre aspecte, també hi ha hagut un consens en les opinions. Els ponents han coincidit en la importància de fer una bona comunicació d’aquests sistemes de detecció i alerta perquè la ciutadania en conegui l’existència i sàpiga fer-ne un bon ús, i en els casos dels sistemes interns, fer una formació d’acollida als nous empleats públics en temes d’ètica.

Quin és el futur dels sistemes de detecció i alerta?

A la part final de la taula rodona, els ponents han reflexionat sobre el futur dels canals d’alerta. La representant de l’Ajuntament de Barcelona, Rosa Mª Sánchez, ha emfatitzat que “s’ha d’atendre als òrgans gestors de les bústies, protegir-los, reforçar-los amb independència, garanties i complicitat política”. La Síndica de Greuges de Lleida, Dora Padial, ha afegit que son necessaris més recursos i mitjans per tenir una bona bústia ètica i poder arribar a més ciutadans. D’altra banda, la tècnica de l’Ajuntament de Sabadell, Charo Bravo, ha subratllat la importància de reflexionar sobre què és matèria relacionada amb l’ètica púbica. També ha explicat que aquesta primera fase els ha servit per repensar com ha d’evolucionar el canal davant la nova normativa. En un altre sentit, la regidora de l’Ajuntament de Terrassa, Ona Martínez, ha demanat “maduresa política” per a l’ètica pública. A més, ha destacat la importància de la prevenció per detectar els riscos. Per acabar, el coordinador de la Unitat de Govern Obert, Transparència i RSC de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Carles Anson, ha manifestat que s’ha d’implementar el canal anònim, difondre’l àmpliament i que es millori en transparència i rendiment de comptes.

En la part final de la sessió, també ha intervingut el subdirector d’Estratègia i Innovació del Consorci de l’Administració Oberta de Catalunya (AOC), Miquel Estapé, que ha anunciat que des de l’AOC s’està treballant per donar una eina comuna perquè totes les administracions locals s’hi puguin acollir. Estapé ha dit que “estem davant d’un enorme repte per poder donar resposta a la Directiva europea que contempla la implantació dels canals de denúncia, repte que ja vàrem tenir amb l’aplicació de la Llei de Transparència”. Tot i això ha asseverat que la Bústia Ètica serà un recurs més dels serveis tecnològics que ofereixen. I ha afegit que des de la Xarxa de Governs Transparents s’ha entomat aquest repte perquè qualsevol ajuntament de Catalunya pugui disposar d’un canal d’alerta propi.

La cap de Relacions Institucionals d’Antifrau, Lourdes Parramon, ha finalitzat la jornada amb les conclusions i recomanacions de l’Oficina Antifrau de Catalunya, recollides en el document Canal intern d'alertes. Reflexions en relació amb la implantació de canals interns d’alertes en els ens públics: exigències normatives.