Ana Revuelta és coordinadora regional per a Europa de la UNCAC Coalition, feina que ara compagina com a investigadora independent amb l'avaluació de plans de govern obert a l'Aliança per al Govern Obert. Anna Revuelta participa en el moviment per la transparència des del 2008, ha treballat en la regulació de lobbies i ha liderat projectes per millorar la rendició de comptes, amb la contractació pública i per promoure un entorn empresarial net.
Què és la UNCAC Coalition i a què us dediqueu?
La coalició UNCAC és una organització internacional, una xarxa d'organitzacions de la societat civil que agrupa actualment a gairebé 400 organitzacions en tot el món i que estan especialitzades en la prevenció i la lluita contra la corrupció.
Algunes més generalistes, altres més especialitzades o que toquen temàtiques molt concretes com l'accés a la informació, com la integritat dels representants polítics i empleats públics, la contractació pública oberta, la integritat del sector privat, etc.
La UNCAC és la Convenció de Nacions Unides contra la Corrupció, UNCAC per les seves sigles en anglès, i és el focus del nostre treball, que és aportar la implementació de la convenció i que això es faci de manera transparent i amb participació de la societat civil.
Sou més de 400 organitzacions de la societat civil i en més de 100 països, això sí que és una xarxa global gran i en la lluita contra la corrupció, hi ha moltes diferències entre els diferents països en la percepció de la corrupció?
Sí, hi ha moltes diferències en els nivells de corrupció, i quant a formes de corrupció també. Podríem dir que hi ha diferències, perquè, com tots sabem, la corrupció no són només suborns, en tenen moltes formes, hi ha molts tipus de conductes i de pràctiques il·lícites o poc ètiques.
Però on no hi ha diferència és que en tots els països hi ha corrupció, no hi ha cap país en el món que estigui lliure de corrupció. I per això nosaltres adoptem una perspectiva internacional, global i basem el nostre treball en la Convenció de Nacions Unides contra la Corrupció, perquè és el més gran acord legalment vinculant i pràcticament universal, amb 190 estats part actualment, del que disposem per prevenir i combatre la corrupció. Per això la UNCAC és el nostre focus i la palanca des de la qual actuem.
M'agradaria que ens expliquessis quin paper té la Societat Civil en les convencions de la ONU sobre corrupció. Ho dic perquè a la carta de drets humans de la ONU es troba la revisió periòdica universal que contempla un paper obligatori per a la Societat Civil...
La Societat Civil juga un paper essencial tant per al compliment de la Convenció de Nacions Unides contra la Corrupció com en els esforços anticorrupció en general. Això ha estat reconegut per la convenció en el seu article 13 dedicat a la participació de la societat. En aquest article la convenció fa una crida als estats part per facilitar la participació d'organitzacions no governamentals, com l'acadèmia, el sector privat, també en els esforços anticorrupció. I també diu que els estats per a això han de facilitar l'accés a la informació per a que la societat pugui participar.
I en aquestes revisions els països mostren predisposició per a col·laborar perquè són temes molt sensibles com la transparència, la corrupció o els drets humans...
Clar, tenim aquesta convenció i té un mecanisme d'examen per avaluar el seu compliment.
I com funciona el mecanisme d'examen de la convenció en la pràctica?
El mecanisme d'examen de l'aplicació de la Convenció de Nacions Unides contra la Corrupció és, per si, un assoliment. El fet que existeixi perquè és la manera en què tenen els estats d'avançar en el compliment de la convenció, que hi hagi un seguiment.
Des del 2010 s'han produït més de 200 avaluacions. Això ja ho podem qualificar d’assoliment. El que passa és que va amb bastant retard. Com he dit abans, s'ha prolongat aquest cicle en què ens trobem actualment d'avaluacions fins l'any 2026, quan havia de concloure fa sis anys, en l'any 2020.
Sis anys de retard portem?
Els retards són importants i resten efectivitat al mateix mecanisme. Quan estem avisant, quan s'estan coneixent les carències que tenen els països en la lluita contra la corrupció, això impedeix que les mesures es prenguin també a temps.
A més, el mecanisme té una sèrie de deficiències que hauria de tractar de corregir en següents versions. Després de l'any 2026 entrarem en una altra fase i serà important prestar atenció a aquestes deficiències, que són sobretot relacionades amb la transparència i amb la participació de la societat civil.
Què és concretament el que es podria corregir?
El mecanisme té tres deficiències importants. Una és que no compta amb un sistema de seguiment de les recomanacions que emanen dels informes als països. Una altra és que manca transparència tant en el procés d'examen com en els resultats. Per exemple, no es publica obligatòriament l'informe final complet d'un país. Només el resum executiu és de publicació obligada. I la tercera mancança que té aquest mecanisme d'examen és que la participació de la societat civil no és obligatòria, sinó que l'Estat examinat pot decidir si facilita o no la participació d'organitzacions de la societat civil i la reunió amb els experts avaluadors dels països que estan examinant aquest país. És important que la societat civil aporti els seus comentaris per escrit.
Per què és important això?
Perquè la societat civil té una visió diferent i un enfocament molt més en la pràctica de com funcionen les polítiques i les mesures anticorrupció en un país. No s'enfoca tant en si hi ha lleis aprovades, sinó en allò que moltes vegades és més important, que és saber si les lleis estan produint resultats en el sentit esperat i les mesures anticorrupció en general. Per tant, aquestes tres qüestions de la manca de seguiment, la manca de transparència del mecanisme d'examen i la manca de participació suficient de la societat civil són qüestions que caldrà corregir més endavant, perquè les lleis que s'han avaluat poden millorar des de ja.
Has dit que la societat civil pot participar en el mecanisme d'examen. Com hi participa?
La societat civil aporta un enfocament molt interessant i complementari al de les mateixes institucions de l'Estat sobre com és la implementació de la Convenció de les Nacions Unides contra la Corrupció i en general com estan funcionant les mesures i les polítiques anticorrupció en un país. El mecanisme d'examen de la UNCAC preveu que organitzacions de la societat civil i acadèmics, sector privat, etc. puguin ser consultats durant aquestes avaluacions de com s'aplica la convenció. El que passa és que no és una cosa obligatòria, és una cosa que queda a discreció del país examinat.
Espanya i Catalunya col·laboren en aquestes revisions?
Espanya, com a Estat part de la UNCAC, també forma part del seu mecanisme d'examen. Ja va ser avaluada una primera vegada l'any 2011 i ara està sent avaluada pels experts dels països que li han tocat en aquesta ocasió com a Estats Examinadors, que són Xile i Irlanda.
Xile i Irlanda estan avaluant ara mateix Espanya?
Xile i Irlanda estan avaluant Espanya. Fa tot just un any, el maig del 2023, van fer la visita al país, es van reunir amb una sèrie d'institucions i es van reunir també en aquesta ocasió amb organitzacions de la societat civil com Access Info Europe, com Transparència Internacional Espanya, la Fundación Hay Derecho i algunes altres. Pel que va ser certament una participació significativa de la societat civil per primera vegada a Espanya en aquesta avaluació en el marc de la UNCAC, però no és suficient aquesta participació ja que hi ha, per descomptat, moltes més organitzacions de la societat civil especialitzades en temàtiques relacionades amb la lluita contra la corrupció i la contribució de la qual seria important.
I creus que la societat civil és activa a Catalunya en la lluita contra la corrupció?
Jo crec que les coses han canviat molt, podria dir a l'última dècada, una mica més. Des que hi ha una llei de transparència a l'Estat espanyol i una llei de transparència a Catalunya, això ha facilitat molt la transparència i l'accés a la informació de la ciutadania i ha fet possible que aquesta sigui més activa en la lluita contra la corrupció. Quan es va produir la primera avaluació a Espanya en el marc del mecanisme d’examen de la UNCAC, que va ser l’any 2011, no hi va haver participació de la societat civil. Podríem dir que aquesta participació no va ser fomentada per part de l'Estat, però que possiblement tampoc no hi havia una societat civil prou organitzada i informada per tenir capacitat d'actuació. Hi ha hagut una evolució del 2011, ara s'ha organitzat força. Jo crec que s'ha organitzat nacionalment que hi ha tot un ecosistema d'organitzacions que treballen en temàtiques relacionades amb la lluita contra la corrupció. Nosaltres a la coalició UNCAC tenim diverses organitzacions membres que són a Espanya i Catalunya, que donen bona mostra també de l'alt grau d'especialització i de l'experiència de què disposen aquestes organitzacions.
Per exemple?
Access Info Europe està especialitzada en el dret d'accés a la informació. Transparència Internacional Espanya, que té una especialització en els darrers anys en la integritat del sector privat, o Xnet, que es troba aquí a Catalunya, és una organització pionera en l'àmbit de la protecció dels alertadors. Totes aquestes organitzacions, i més que no són membres de la coalició UNCAC, però que actuen a nivell de Catalunya i Espanya, donen bona mostra de la societat civil organitzada que ha anat sorgint i que s'ha anat conformant aquests anys i de l'interès també creixent. Sé que a Catalunya hi ha l'Observatori Ciutadà contra la Corrupció, que és una mostra de com els ciutadans es poden organitzar per prioritzar aquest tema a l'agenda pública.
La missió de l'Oficina Antifrau de Catalunya és molt semblant a la UNCAC Coalition, també és reforçar la integritat, lluitar contra la corrupció, promoure la transparència i la rendició de comptes… Pot col·laborar una entitat catalana com Antifrau amb la societat civil o amb una entitat com la vostra, com la UNCAC Coalition?
Jo crec que l'Oficina Antifrau és un exemple d'una entitat pública que actua amb voluntat de col·laboració amb la societat civil, i això ja és important. El fet, per exemple, de retre comptes i combatre amb la societat civil sobre la seva memòria d'activitats ja em sembla un acte rellevant i una altra sèrie d'actuacions que fa Antifrau per apropar la tasca a la societat civil i també per beneficiar-se de l'experiència i de la capacitat i del saber fer que té la societat civil. En definitiva, el que és important és que les entitats públiques, com l'Oficina Antifrau, percebin la societat civil com un soci en la lluita contra la corrupció, perquè hi ha molt coneixement i molta experiència que es pot aportar des de la societat civil i que, des de després, per combatre un problema tan greu com és la corrupció i tan sistèmic, això no es pot fer només des de les entitats públiques, sinó realment en col·laboració.
