15 de juny de 2021. El Baròmetre Global de la Corrupció (GCB- Global Corruption Barometer) - de la Unió Europea publicat avui per Transparència Internacional, revela que gairebé dos terços (62%) dels ciutadans de la Unió Europea pensen que la corrupció política és un problema al seu país. En el cas d’Espanya la percentual s’eleva fins a un 86% i és el 5è país per la cua, on el més mal parat és Croàcia (92%). El país europeu on menys es percep aquest problema és Dinamarca (12%).

En aquesta edició de l'GCB s'han enquestat més de 40.000 persones, preguntant per les opinions i experiències personals dels ciutadans sobre la corrupció. Els resultats posen de manifest algunes tendències preocupants a nivell europeu. De fet, un 32% de la ciutadania europea creu que la corrupció ha augmentat els darrers 12 mesos. En aquest cas Espanya, amb un 34%, es troba lleugerament per sobre la mitja on Xipre obté el pitjor resultat (65%) i Finlàndia el millor (16%).

Ciutadania europea que creu que la corrupció ha augmentat en el darrer any. Imatge: Transparency International

Pel que fa a la lluita contra la corrupció per part dels governs, un 49% de la ciutadania europea creu que no s’està fent una bona feina. A Espanya aquesta dada s’enfila fins al 62% i es troba més a prop del pitjor resultat (Xipre, amb un 80%) que de Dinamarca, on la crítica al propi govern en aquest aspecte és del 22%. A més, només el 21% de la ciutadania europea pensa que els funcionaris corruptes s'enfronten a conseqüències adequades. La sensació que els governs no estan fent prou per combatre la corrupció, i la percepció que els funcionaris corruptes poden actuar amb impunitat, afecta negativament els nivells de confiança tant en els governs nacionals com en les institucions de la UE. Menys de la meitat dels ciutadans de la UE confien en el seu govern nacional. No obstant això, les institucions de la UE van obtenir millors resultats (56%), l'índex de confiança segueix sent relativament baix.

Percentual de la ciutadania que pensa que el seu govern ha actuat malament/bé contra la corrupció. Imatge: Transparency International

Més de tres de cada deu residents a la UE van declarar haver patit corrupció de forma directa, ja que es van veure obligats al pagament de suborns o a la utilització de relacions personals per accedir als serveis públics. Això equival a uns 18 milions de persones que han pagat suborns i més de 106 milions que han usat les relacions personals indegudament. L'enquesta revela que mentre els governs s'esforçaven per gestionar la pandèmia per COVID-19, l'atenció sanitària va ser un particular focus de corrupció. Encara que només el 6% de les persones admet haver pagat un suborn per l'atenció sanitària, el 29% dels residents de la UE va recórrer a contactes personals per obtenir atenció mèdica. A Espanya, per contra, només un 2% admet haver pagat suborns per a l'obtenció d'algun servei públic en els últims 12 mesos, situant-se al nivell d’Holanda, Luxemburg i Estònia i molt lluny del 20% de Romania. Però un 40% admet haver utilitzat relacions personals per accedir a serveis públics. A més, la majoria dels ciutadans no considera que el seu govern hagi gestionat la pandèmia de forma transparent.

Ciutadania que admet haver utilitzat relacions personals per accedir a serveis públics. Imatge: Transparency International

"La UE sol considerar-se un bastió de la integritat, però aquests resultats mostren que els països de tota la regió continuen sent vulnerables als insidiosos efectes de la corrupció", ha afirmat Delia Ferreira Rubio, presidenta de Transparency International. "Durant una crisi sanitària, utilitzar les connexions personals per accedir als serveis públics pot ser tan perjudicial com pagar suborns. Es poden perdre vides quan les persones amb contactes obtenen una vacuna o un tractament mèdic abans que les persones amb necessitats més urgents. És crucial que els governs de tota la UE incrementin els seus esforços per garantir una recuperació justa i equitativa de la pandèmia en curs."

El baròmetre també avalua la capacitat d’incidència que la ciutadania creu tenir respecte a l’acció dels propis governs. En aquest cas, tan sols un 16% de la ciutadania espanyola creu que es té en compte el seu punt de vista en el moment de prendre decisions. Un dels pitjors resultats, tan sols superat per Croàcia (14%) i Letònia (13%). La mitja europea se situa al 30% i és a Finlàndia (62%) on la ciutadania se sent més influent.

Ciutadania que creu tenir capacitat d'incidència respecte a l'acció dels propis governs. Imatge: Transparency International

Pel que fa a les denúncies de casos de corrupció, un 45% dels i les europees diu que no ho fa perquè té por a represàlies. A Espanya la xifra creix fins a un 50% i es troba a la part mitja baixa de la taula, on els i les xipriotes (76%) són els que més por tenen a represàlies i els que menys en temen són la ciutadania de Finlàndia (12%).

L'enquesta explora altres àrees relacionades amb la corrupció, com els vincles entre les empreses i la política, ja que més de la meitat dels enquestats (53%) pensa que el seu govern està influenciat per uns pocs interessos privats. En aquest context Espanya també surt mal parada perquè la percentual s’enfila fins al 64% i se situa més a prop del pitjor resultat (el 70% d’Eslovènia) que del 20% de Suècia. A la meitat de la UE, els banquers i els executius de les empreses són percebuts com més corruptes que qualsevol institució de el sector públic. En general, més de cinc de cada deu persones creuen que les grans empreses solen eludir el pagament d'impostos, i que a més recorren a suborns o relacions personals per aconseguir contractes.

Ciutadania que pensa que el seu govern està influenciat per uns pocs interessos privats. Imatge: Transparency International