El control d’interessos postcàrrec es refereix a les prohibicions (per eliminar l’interès particular) o limitacions (per evitar la influència de l’interès) en les activitats postcàrrec per preservar la imparcialitat d’un servidor públic. D’aquesta manera es persegueix evitar el biaix en el judici professional actual que afavoreixi injustament una empresa o indústria determinada amb l’expectativa d’obtenir avantatges professionals després de cessar en la seva posició pública (contractes o lloc de treball).
El moviment creixent de professionals que passen a treballar del sector públic al sector privat o a l’inrevés, coneguts en l’àmbit anglosaxó com a in-and-outers, demostra que la línia que separa els dos àmbits és cada cop més prima. Aquest fenomen, conegut amb l’expressió portes giratòries (revolving doors o pantouflage), pot comprometre la integritat i la imparcialitat dels servidors públics.
Preocupa especialment el pas del sector públic al privat, en particular, de dos col·lectius. D’una banda, els responsables públics amb funcions de direcció i comandament, que desenvolupen les seves funcions en àmbits on hi ha força interacció amb empreses i entitats privades, amb una temporalitat en l’ocupació del càrrec que propicia moviments continus —tant entre diferents responsabilitats públiques, com entre el sector públic i el privat—. D’altra banda, els servidors públics que puguin utilitzar indegudament l’experiència, la informació privilegiada i els contactes obtinguts en l’exercici del seu càrrec públic per tal de beneficiar el seu nou cap o els seus clients corporatius com a lobbista.
Com a conseqüència d’aquestes preocupacions, el legislador ha prohibit o limitat, durant un període temporal conegut com d’abstenció o de refredament, les possibles activitats privades de determinades persones que han ocupat un càrrec o lloc públic. D’aquesta manera, vol evitar cautelarment, ex ante, un ús posterior aparent i raonablement possible de la informació, els coneixements i els contactes —adquirits durant l’etapa d’ocupació pública— de forma impròpia, això és, per tal d’afavorir interessos privats.
La regulació de les activitats privades postcàrrec esdevé una eina preventiva valuosa en la gestió dels conflictes d’interès potencials amb les finalitats d’eliminar l’interès que origina el risc, o bé evitar la influència de l’interès en el deure professional, per mitjà de l’establiment de prohibicions o de limitacions en l’exercici de futures activitats.
