21 de febrer de 2023. La Llei 2/2023, del 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció, es publica avui al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). La llei transposa a l’ordenament jurídic intern, amb més d’un any de retard, la Directiva (UE) 2019/1937, del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2019, relativa a la protecció de les persones que informin sobre infraccions del Dret de la Unió. La Llei entrarà en vigor als vint dies de la publicació, el proper 13 de març.

La Directiva europea ha volgut que les obligacions imposades als estats tinguin com a element central les persones, de manera que els obliga a configurar instruments normatius i a implementar mesures reals i efectives que protegeixin de manera integral qui, en el marc de la seva relació laboral, s’arrisca per alertar de conductes il·lícites, en defensa de l’interès de la col·lectivitat. Sovint aquestes persones, que en la seva actuació prioritzen el bé comú sobre el propi, pateixen represàlies de diferent tipus: personals, laborals, econòmiques. En aquest sentit, la norma europea té com a voluntat evitar, a través de l’ordenament jurídic i l’acció pública, aquestes actuacions il·legítimes.

Quant al contingut de la Llei, pel que fa a l’estatut de protecció de les persones, matèria que hauria de ser prioritària en la regulació, la llei configura mesures de protecció front a represàlies i determinades mesures de suport, que podrien haver estat molt més àmplies.

Des del punt de vista dels ens del sector públic, la Llei obliga a disposar de sistemes interns d’informació, concepte que supera la simple implementació del canal intern de denúncies del què també hauran de disposar totes les entitats, i que inclou l’elaboració d’una política o estratègia que enunciï els principis generals en matèria de sistemes interns d’informació i defensa de l’informant.

L’Oficina Antifrau també posa en valor l’obligació imposada al Govern de l’Estat que, en col·laboració amb les comunitats autònomes, haurà d’aprovar, en el termini de divuit mesos, una estratègia contra la corrupció.

La norma té una pretensió d’abast general sense precedent en el nostre ordenament jurídic. Tot i això, no cobreix totes les previsions de la Directiva, i per tant caldrà esperar a futures normes que completin aspectes pendents, per exemple, en l’àmbit del Dret Penal o Laboral. 

El Parlament de Catalunya, en l’àmbit de les competències pròpies de la Generalitat, va ser pioner en abordar la tasca de transposició mitjançant la tramitació d’una proposició de llei impulsada per la societat civil que malauradament no va veure la llum. Antifrau espera que aquesta comesa es pugui reprendre en el termini més breu possible perquè la ciutadania de Catalunya pugui disposar d’una llei pròpia en aquest àmbit.