17 de desembre de 2020. L’Oficina Antifrau de Catalunya, junt amb altres 18 organismes que formen part de la NEIWA, subscriu la Declaració de Brussel·les del 14 de desembre de 2020 amb recomanacions per a la transposició de la Directiva (UE) 2019/1937 del Parlament europeu i del Consell de 23 d’octubre de 2019 sobre la protecció de persones que informin sobre infraccions del Dret de la Unió Europea. Les institucions que subscriuen la declaració es van reunir virtualment els passats 3 i 4 de desembre donant continuïtat a les reunions de la Haia (Maig 2019), París (Desembre 2019) i Roma (Juny 2020).

La NEIWA, representada actualment per 21 estats membres, va ser creada al maig de 2019 per tal d’oferir una plataforma per a la cooperació i per a l’intercanvi de coneixements i experiències en l’àmbit de la integritat i de l’alerta. Actualment centra els seus esforços en la transposició de la Directiva europea de protecció de les persones alertadores que els estats membres de la UE han de realitzar abans del 17 de desembre de 2021, a un any comptador des de la data d’avui.

Els membres de la NEIWA, en el marc de la voluntat de compartir millors pràctiques, recomanen als governs, les administracions i altres interlocutors involucrats en la implementació de la Directiva els següents punts:

1. Que s’iniciï o s’acceleri urgentment el procés de transposició per tal de complir la data límit de transposició el 17 de desembre de 2021.

2. Que s’ampliï l’àmbit material d’aplicació de la Directiva a altres àrees i polítiques en el marc del dret nacional d’acord amb l’article 2.2 de la Directiva, on hi hagi un risc que la infracció d’aquestes normes pugui causar un greu dany a l’interès públic i al benestar de la societat i, en la mesura del possible, que s’harmonitzi el marc normatiu nacional existent.

3. Que s’aprofiti l’oportunitat per a construir un sistema nacional integrat de denúncia en el qual els canals interns i externs de denúncia de les autoritats competents, tot i operar de manera autònoma d’acord amb les seves respectives competències territorials o materials, es coordinin entre ells per tal d’assegurar un mecanisme efectiu i coherent de les alertes.

4. Que s’asseguri que cadascun dels canals externs designats comptin amb les garanties suficients d’independència organitzativa i d’autonomia financera del govern, així com que comptin amb els suficients recursos i tinguin la capacitat per a complir amb les seves missions.

5. Que s’estableixi que les persones alertadores puguin en qualsevol cas instar a una autoritat que sigui competent a actuar com a última instància o últim recurs quan no hi hagi cap altra autoritat designada que sigui competent o quan aquesta autoritat no hagi fet un seguiment adient de l’alerta.

6. Que s’asseguri que la persona alertadora es beneficiï com a mínim d’una assistència jurídica, psicològica i financera efectiva quan alerti, amb independència de la seva situació personal o financera. Això podria delegar-se a una organització governamental o no governamental o a d’altres associacions professionals amb el finançament, expertesa i independència necessàries.

7. Que s’estableixin sancions per a les persones físiques o jurídiques que actuïn de manera que no promoguin l’alerta, o per la represàlia o quan minvin la protecció de les persones alertadores. Fent això, els estats membres haurien de considerar un ampli ventall de sancions (administratives, civils o penals) que podrien ser emprades de manera combinada per tal de garantir que siguin efectives i dissuasives. Els estats membres seran responsables d’assegurar que qualsevol tipus d’actuació sancionadora no recaigui únicament en la persona alertadora actuant de manera individual, atès que es tracta d’una responsabilitat de la societat.

8. Que quan s’estableixin sancions per informar de manera conscient informació falsa, s’ha d’assegurar que les sancions siguin aplicables només quan la persona va actuar de manera intencionada i no ha de dissuadir a altres d’alertar.

L'Oficina Antifrau ha participat en la consulta pública del Ministeri de justícia sobre la futura Llei de protecció de les persones alertadores

El procés s’ha obert per recavar l’opinió de les persones i organitzacions més representatives potencialment afectades per la transposició de la Directiva (UE) 2019/1937 del Parlament europeu i del Consell, de 23 d’octubre, relativa a la protecció de les persones que informen sobre les infraccions del dret de la Unió.

Els aspectes plantejats a la participació ciutadana van des de la necessitat i oportunitat de la seva aprovació i els objectius de la norma a les possibles solucions alternatives, regulatòries i no regulatòries.

Antifrau considera crucial el paper de les persones alertadores des d’una doble perspectiva, pragmàtica i deontològica. D’una banda, per la seva utilitat en la detecció i posterior persecució de tot tipus de lesions de l’interès públic i el bé comú; i per a la prevenció de les conductes contràries a la integritat. D’altra banda, com a manifestació del dret a la llibertat d’expressió i del dret a saber, a més de generar confiança en les institucions, aspectes vitals per a una societat democràtica.

Així mateix, considera necessari brindar el coneixement acumulat en l’àmbit de la integritat i la denúncia, mitjançant la pròpia experiència de gestió i de la presència activa en les principals xarxes internacionals de whistleblowing.

Al·legacions d’Antifrau