Les agències i oficines antifrau catalana, valenciana, balear i de Barcelona reclamen una transposició ambiciosa de la directiva europea de protecció de les persones alertadores

Les institucions han participat al seminari “Què passarà el 17 de desembre?” on han analitzat els reptes i oportunitats de la directiva que s’ha de transposar a la legislació espanyola i han compartit les experiències de les pròpies organitzacions

Els responsables de les oficines i agències antifrau durant el seminari

10 de juny de 2021. L'Oficina Antifrau de Catalunya, l’Agència Valenciana Antifrau (AVAF), l’Oficina de prevenció i lluita contra la corrupció a les Illes Balears (OAIB) i l’Ajuntament de Barcelona han organitzat aquest migdia la sessió en línia “Què passarà el 17 de desembre?”. El catedràtic de Ciència Política i de l’Administració de la Universitat Rey Juan Carlos, Manuel Villoria, ha estat l’encarregat de presentar i moderar l’acte. Al seminari hi ha intervingut el director d’Antifrau, Miguel Ángel Gimeno, el director de l’Oficina de les Illes Balears, Jaime Far, el director de l’Agència Valenciana, Joan Llinares, i la directora de Serveis d’Anàlisi de l’Ajuntament de Barcelona, Rosa María Sánchez.

Els responsables de les oficines i agències antifrau han fet un primer torn d’intervenció per explicar breument les funcions i competències dels propis organismes. Tots els participants han coincidit a destacar la importància de la prevenció en la lluita contra la corrupció i la necessitat de disposar de canals de denúncia eficients.

El primer tema que s’ha tractat ha estat el de la figura del denunciant i els canals de denúncia dels que disposa cada institució, que en tots els casos accepten denúncies anònimes. Les oficines catalana i balear tenen una regulació similar que assegura la confidencialitat de les denúncies i contemplen fins i tot sancions internes si d’alguna manera la pròpia institució exposés a la persona alertadora. L’anonimat, com dèiem, està contemplat des de l’inici de presentar una denúncia. El director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Miguel Ángel Gimeno, ha destacat que “més del 50% de les denúncies que arriben a Antifrau es presenten mitjançant la bústia de denúncies anònimes, i un percentatge molt elevat d’aquestes denúncies són fets certs”. En aquest sentit, la directora de Serveis d’Anàlisi de l’Ajuntament de Barcelona, Rosa María Sánchez, ha dit que “l’any 2016, abans de la implementació de la Bústia de comunicacions, vàrem rebre 63 denúncies. Un cop implementada i amb la opció de l’anonimat, el 2017 les denúncies van arribar gairebé a 500”. Tant Sánchez com Llinares han criticat que la directiva europea cenyeixi la capacitat de denúncia al propi àmbit laboral i a les persones físiques, i creuen que la transposició a l’Estat Espanyol hauria d’anar més enllà i permetre la denúncia a les entitats jurídiques i des de fora del propi àmbit laboral.

Tot seguit el moderador, Manuel Villoria, ha demanat al director d’Antifrau, com a organisme amb més experiència i volum de denúncies rebudes, que expliqués el procediment de les actuacions d’investigació. Gimeno ha explicat el recorregut que té una denúncia un cop arriba a l’Oficina Antifrau i les diverses maneres com pot tancar-se una actuació. El director d’Antifrau ha comentat la limitació de facultats que té l’Oficina per la pròpia llei i ha remarcat que la institució fa un seguiment dels expedients que ha hagut de traspassar a altres organismes quan no en té competència.

El següent tema que s’ha tractat ha estat el de la protecció de les persones alertadores. El director de l’AVAF, la única institució de l’estat amb aquesta competència atorgada per llei, ha explicat que l’Estatut de protecció de la persona alertadora s’activa quan degut a un procés judicial el denunciant s’ha d’identificar. En aquest moment l’agència valenciana activa mides concretes com fer acompanyament a aquesta persona i elaborar informes que es tenen en compte en casos de repressió, informes que ja han afavorit casos de readmissió després de represàlies laborals. L’AVAF fins i tot pot imposar sancions a institucions que van dels 30 mil als 400 mil euros.

Acte seguit Villoria ha preguntat a les institucions sobre possibles ingerències polítiques. El director d’Antifrau ha dit que la independència respecte als governs “s’ha de fer valdre i defensar cada dia des de la pròpia institució”. Jaime Far ha destacat la limitació que es té quan es depèn dels pressupostos públics. La directora de Serveis d’Anàlisi de l’Ajuntament de Barcelona ha comentat que en aquest aspecte la prevenció també és important i que fa falta una tasca de conscienciació com formacions d’ètica per a càrrecs públics. Joan Llinares ha confirmat que s’ha intentat controlar als òrgans de control i la intenció d’influir políticament en els expedients d’investigació.

Pel que fa a la transposició de la directiva europea de protecció de les persones alertadores, el moderador ha preguntat sobre l’arquitectura institucional que aquesta hauria de tenir. Miguel Àngel Gimeno ha dit que s’hauria de respectar l’autonomia actual dels organismes territorials i locals i n’ha destacat el valor de la proximitat. Això sí, el director d’Antifrau ha remarcat que “cal una estratègia de lluita contra la corrupció que unifiqui les actuacions a nivell estatal”. El director de l’oficina balear s’ha expressat en la mateixa línia i ha afegit que “cal una entitat autònoma que protegeixi a les persones denunciants, que sigui imparcial per generar confiança, i que disposi de prou recursos”. Rosa María Sánchez ha reclamat el respecte al principi d’autonomia local “perquè dona els seus fruits com demostren els casos de Barcelona i Madrid”. Joan Llinares ha dit que la nova norma s’ha de basar en el principi de coordinació que permeti a territoris i ajuntaments tenir les pròpies oficines, i a qui no ho vulgui acollir-se al principi de subsidiarietat. També ha destacat el retràs a l’Estat Espanyol a l’hora de legislar sobre un tema on ja té compromisos adquirits des de l’any 2006 amb la ratificació de la Convenció de les Nacions Unides contra la corrupció.

Després s’ha tractat del repte que significa la possibilitat de rebre moltes més denúncies que puguin rebutjar altres nous canals que preveu la directiva. El director d’Antifrau ha dit que els nous canals de denúncia poden generar dubtes com per exemple les competències d’un organisme públic davant el canal d’una empresa privada, o la impossibilitat de tractar sectors com els que preveu la directiva en temes de transport, seguretat nuclear o alimentació. Pel director de l’AVAF els nous canals de denúncia i els amplis sectors que abasta signifiquen el retoc de moltes normes jurídiques i caldrà molta voluntat legislativa per concloure tots aquests canvis.

Per finalitzar, Manuel Villoria ha preguntat als representats de les oficines i agències de lluita contra la corrupció què aportarà la transposició de la directiva europea a les pròpies institucions antifrau. Joan Llinares ha destacat la legitimització a nivell europeu de la tasca que ja es fa a nivell territorial. Gimeno ha destacat la oportunitat que té l’Estat Espanyol per anar més enllà del que demana la directiva europea. Per Jaime Far representa la consagració definitiva de la necessitat de l’existència d’aquest tipus d’organismes. Rosa María Sánchez ha remarcat la importància de la creació dels canals d’alerta interns i que és un pas endavant en la protecció dels alertadors.

Enllaç al vídeo del webinar "Què passarà el 17 de desembre?"