Visats d'or: els riscos de la comercialització de la sobirania europea

Es coneixen com a visats d’or (Golden Visa) els programes de ciutadania o residència per inversió. A Espanya, des de 2013, es concedeix la residència als estrangers que compren immobles de més de mig milió d’euros o que inverteixen en deute públic o en accions o participacions socials. És un procediment exprés: la resolució es fa en 20 dies, per silenci positiu i sense necessitat de viure al país; permet el reagrupament familiar i la lliure circulació per l’espai Schengen.

Les institucions europees i de lluita contra la corrupció en recomanen la supressió per diverses raons: el risc de corrupció i blanqueig de capital, l’increment de la desigualtat i els efectes nocius en el mercat immobiliari. El govern espanyol ha anunciat, l’abril de 2024, que eliminarà les Golden Visa (en la modalitat immobiliària) com a mesura contra l’especulació, però no hi ha notícia que s’hagi avançat en aquest tema.

El present article d’opinió, escrit per qui fou presidenta de Transparència Internacional Portugal, analitza els visats d’or a Europa, a partir de l’experiència al país lusità.

Susana Coroado

Universitat de la Ciutat de Dublín

Susana Coroado, Universitat de la Ciutat de Dublín

A causa de la crisi financera de 2008-2010, diversos països europeus van crear programes d'atorgament de permisos de ciutadania o de residència a canvi d'inversió, també coneguts com a visats d'or. El programa portuguès és un dels més coneguts i populars, especialment entre les consultores internacionals dedicades a la migració de luxe i la planificació fiscal global. L'any 2023, arran de la greu crisi de l'habitatge, el govern portuguès va anunciar la fi dels visats d'or mitjançant la compra directa d'immobles. No obstant això, aquest canvi de llei no va posar fi als permisos de residència per a inversions ni va alterar de cap manera els procediments de control de les persones físiques i la procedència dels fons invertits. És a dir, els riscos per al país i per a tots els estats de la zona Schengen es mantenen.

A Portugal, a canvi d'una inversió relativament baixa i de l'obligació de romandre al territori només 14 dies l'any, els titulars de visats d'or poden circular lliurement per la resta de països de la zona Schengen. Després de sis anys, encara s'ofereix un fàcil accés a la ciutadania portuguesa –i, per tant, europea–, tot i que el govern insisteix que no ven passaports, a diferència de Xipre o Malta. En onze anys del programa, s'han expedit 12.718 visats individuals, més 20.424 familiars agrupats, amb un total de més de 33 mil persones, el 42% de les quals eren ciutadans xinesos. Els més de set mil milions d'inversions van contribuir a l'aparició d'una indústria de serveis –construcció de luxe, agències immobiliàries, despatxos d'advocats i consultories– mercantilitzant un instrument de sobirania nacional, és a dir, la facultat d'atorgar autoritzacions per romandre en territori nacional.

Els visats d'or a Portugal combinen greus riscos i vulnerabilitats, tal com han demostrat les avaluacions nacionals contra el blanqueig de capitals o els estudis del Parlament i la Comissió Europea. Riscos perquè programes d'aquesta naturalesa creen incentius i oportunitats per al blanqueig de capitals, l'evasió fiscal i el crim organitzat, mentre que les autoritats i la llei portuguesa no tenen el poder, els recursos ni la voluntat política per dur a terme els controls necessaris, deixant així Portugal (i tots els altres països de la zona Schengen) vulnerables a pràctiques criminals. Les diferents reformes que els governs han fet al programa, com a resposta a les controvèrsies internes i a la pressió de les institucions europees, però, no han tingut mai la finalitat de mitigar aquests riscos.

Gairebé el 90% dels visats emesos del 2012 al 2023 es deuen a la compra d'immobles, malgrat totes les altres opcions d'inversió. La creació d'ocupació va generar només 23 visats, és a dir, menys del 0,2%. Invertir en béns arrels és una de les formes de blanqueig de capitals més antigues i conegudes. A més, aquest va ser el sector que va presentar més vulnerabilitats en les avaluacions de riscos realitzades per les autoritats portugueses els anys 2015 i 2019, que fan referència a la manca de procediments contra el blanqueig de capitals per part dels agents del sector i la incapacitat de supervisió de l'agència reguladora. A més: malgrat que l'any 2017 es van prohibir per llei els pagaments en efectiu d'imports superiors a 3.000 euros, l'any 2021 s'havien traslladat al sector 38 milions d'euros en efectiu sense cap informe de sancions. És a dir, no es compleix la llei i ni tan sols les autoritats se’n preocupen. A més, i a diferència d'altres països, per exemple, no té obligacions de lluita contra el blanqueig de capitals ni competències per investigar l'origen dels recursos, confiant en institucions que per llei tenen aquestes obligacions, entre elles advocats i immobiliàries.

Les persones amb visa d'or també poden beneficiar-se del Règim Fiscal per a Residents No Habituals, que els permet pagar impostos molt més baixos que els residents a temps complet. A més, tal com adverteix l'OCDE, la circulació d'aquestes elits que acumulen passaports i permisos de residència en diferents països i s'aprofiten de les dificultats de cooperació entre les autoritats fiscals crea zones grises en matèria fiscal i augmenta l'evasió fiscal.

Els riscos i els impactes negatius dels visats daurats no es limiten a Portugal. Aquests visats no només donen accés a un país segur i assolellat, amb platges meravelloses i bon menjar. A més de l'accés a tot l'espai Schengen, sense necessitat de consultar altres Estats membres, aquests visats també obren les portes al sistema financer de l'Eurozona. A les entitats bancàries, els controls contra el blanqueig de capitals són més sòlids quan els fons provenen de bancs fora de la zona euro. Amb una visa d'or, obrir un compte bancari en un banc europeu o justificar transferències bancàries des de fora de l'Eurozona cap a dins es fa més senzill. Tot això facilita la inserció de fons d'origen il·lícit o dubtós de tercers països en un sistema més fiable i legítim com és el sistema de moneda única, permetent “blanquejar” diners bruts i situar-los en el sistema normal.

Als crítics, els successius governs portuguesos han respost que Portugal no “ven la ciutadania”, només emet permisos de residència i, malgrat la pressió externa i interna i les externalitats negatives evidents, mantenen el programa. La fi de la inversió immobiliària no va eliminar riscos, només els va traslladar a altres sectors o canals (encara és possible comprar propietats a través de fons financers). A més, l'actual govern ha estudiat la creació d'una “visa solidària d'or”, ressuscitant l'opció d'inversió immobiliària, però ara amb vista a un lloguer assequible. Encara no es parla dels riscos o canvis de procediments que enfortirien els controls públics i augmentarien la seguretat nacional i europea.

 

El text és una traducció al català de l’original portuguès.