Hi ha pocs dubtes que vivim en un moment de canvi cultural i generacional. Al nostre país, durant molt de temps, la generació central que ha dominat la vida pública ha estat l'anomenada generació cívica, que són els que van ser joves durant els anys del tardofranquisme i la transició i que corresponen, a grans trets, amb la generació coneguda com a 'boomer'. És una generació que va viure un moment molt particular de la història del nostre país, el moment de la democratització, la recuperació de l'autogovern i l'entrada a la Unió Europea. Van viure, també, el moment de la gran expansió educativa i la convergència econòmica amb Europa.
Aquella generació, que va adquirir molta influència social i política de ben joves, ha dominat les principals institucions del país durant diverses dècades. És una generació especialment participativa, i amb una visió positiva d'allò públic, que els va donar tantes oportunitats en un moment de canvi. Ara que a poc a poc es van enretirant per raons cronològiques, també es va percebent un canvi de valors que resulta especialment visible en les generacions més joves. L'optimisme envers el futur, i la mirada positiva a les oportunitats que el nou context oferia s'han anat apagant, i a cada generació s'observa una mica més de desconfiança i cinisme, especialment respecte la política.
Sempre és difícil destriar els efectes del canvi generacional dels del cicle de vida: potser les generacions més joves es mostren més cíniques i desconfiades perquè s'han socialitzat en un altre context, o potser és perquè son més joves i ja aniran convergint. Però el fet és que a la Catalunya d'avui hi ha diferències molt marcades entre generacions en la manera com es miren els assumptes públics.
Tal com han anat mostrant diverses enquestes els darrers anys, en el segment més jove de la població catalana hi trobem un repunt de posicions conservadores i escèptiques amb la democràcia. És una tendència especialment acusada entre els homes d'aquesta generació. El grup dels homes més joves és el col·lectiu que, en general, s'expressa com a més contrari als impostos, al feminisme i a la pròpia idea de democràcia. Cal dir, tanmateix, que aquest no és, ni de bon tros, un fenomen singular del nostre país, sinó que es tracta d'una tendència força global.
És en aquest marc general que hem d'interpretar les dades que es desprenen del Baròmetre 2024 sobre La corrupció a Catalunya: percepcions i actituds ciutadanes, realitzat en col·laboració amb el Centre d'Estudis d'Opinió que té molta informació interessant. Si ens mirem les dades per generacions i gèneres, observem com aquesta tendència global té un reflex també en les actituds cap a la corrupció.
En tots els indicadors trobem que el col·lectiu que mostra unes actituds més tolerants cap a comportaments corruptes són les generacions més joves, i especialment els homes més joves. Per exemple, més del 90% dels majors de 55 anys considera poc o gens acceptables comportaments com que un funcionari accepti diners per tal d’agilitzar un tràmit, que un polític doni el seu suport a un projecte per beneficiar un grup econòmic proper al seu partit, o que una persona que treballa al sistema sanitari públic ajudi un familiar a saltar-se la llista d’espera. Per contra, entre les generacions més joves aquesta percepció que es tracta de comportaments inacceptables es situa entre el 50 i el 60% en el cas dels nois, i entre el 60 i el 70% en el cas de les noies.
Trobem un patró semblant en les preguntes que fan referència a comportaments de la ciutadania, i no de funcionaris o polítics. Si parlem de coses com mentir sobre el conductor per evitar una sanció de trànsit, cometre frau en el transport públic, en el pagament d'impostos o en l’accés a serveis públics, trobem també que la pràctica totalitat de les persones enquestades d'edat més avançada consideren que es tracta de comportaments poc o gens justificables, mentre que entre els més joves hi ha entre un 30 i un 40% que els considera bastant o molt justificables. I, de nou, aquesta tendència s'observa de manera més marcada en el col·lectiu masculí. Podríem seguir amb altres dades del baròmetre, però la tendència és força consistent: les generacions més joves, i especialment els homes joves, es mostren significativament més tolerants amb comportaments corruptes.
És important ser prudents en les interpretacions. Aquestes diferències entre generacions es podrien deure a un canvi real en les percepcions o a un canvi en la disposició a donar determinades respostes a l'enquesta: una hipòtesi menys pessimista podria ser que els sectors més joves són menys reticents a expressar amb sinceritat les seves percepcions sobre aquests comportaments, mentre que les generacions més grans es senten més pressionades a donar respostes socialment acceptables.
Tant si és per un canvi de fons en la percepció d'aquests comportaments, com si és fruit d'una menor preocupació per l'acceptabilitat social de determinades actituds, ens trobem davant d'uns símptomes que cal prendre seriosament. Les causes poden ser múltiples, però és raonable pensar que aquesta major tolerància envers comportaments corruptes està estretament vinculada al fet que entre els joves hi predomina una insatisfacció política més gran, així com una major percepció que el sistema polític no dona resposta a les pròpies necessitats. En la mesura que les institucions i els seus responsables no siguin percebuts per aquesta generació com a instruments útils, és més probable que s'escampi un cert cinisme individualista, que es mira allò públic amb distància i desconfiança.
Aquesta és una tendència preocupant. Perquè afecta actituds fonamentals per tal que la ciutadania pugui exercir el seu paper de control de la corrupció. El primer pas per poder sancionar electoralment i socialment comportaments corruptes que siguin percebuts com a inacceptables. Per això és molt important seguir analitzant els canvis en la percepció social d'aquests comportaments, tal com fa el baròmetre de l'Oficina Antifrau. En la mesura que es consolidi una tendència a una tolerància més gran envers aquests comportaments, podem esperar que es vagin estenent més, ja que la sanció social és un dels factors determinants en el control de la corrupció. Cal, per tant, seguir amb atenció aquestes tendències per dissenyar estratègies que posin en alerta la societat davant de comportaments nocius per als interessos col·lectius.
