28 d’octubre de 2020. L'Oficina Antifrau de Catalunya ha organitzat aquesta matí la sessió en línia "Directiva UE 2019/1937 de protecció de les persones alertadores: avenços en la transposició i visió comparada". La presentació i moderació del seminari ha anat a càrrec del director de Prevenció de l’Oficina Antifrau, Òscar Roca. La ponència ha estat a càrrec de la catedràtica de Dret Penal per la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) i presidenta de Transparència Internacional Espanya, Silvina Bacigalupo, de la cap de l’Àrea de Legislació i Assumptes Jurídics d’Antifrau, Rosa M. Pérez, i de la tècnica jurista de l’Oficina, Marisa Miralles.

Durant la presentació de la sessió en línia, Òscar Roca ha destacat que la formulació de la directiva europea ha estat un procés que s’ha fet de baix a dalt i ha expressat que durant la fase de transposició seria bo que s’obri a la participació ciutadana. Roca també ha remarcat que la llei que se’n derivarà ha de mantenir l’esperit de ser una alternativa segura al silenci.

La presidenta de Transparència Internacional Espanya, Silvina Bacigalupo, ha iniciat la seva intervenció remarcant que la transposició de la directiva ha de ser equilibrada entre la protecció de la persona alertadora i les garanties del procés penal que es pugui derivar dels fets irregulars. Bacigalupo ha destacat dos aspectes claus de la directiva: el primer, el fet que es parla d’alertadors i no de denunciants; el segon, que recull aspectes sensibles recollits pel Tribunal Europeu de Drets Humans davant possibles processos sancionadors.

També ha asseverat que “la Directiva europea propicia un escenari perquè els legisladors dels estats membres puguin fer-ne una bona transposició”. Segons Bacigalupo, pot donar la sensació que la nova directiva és de mínims i que està limitada per les competències de la Unió Europea. Per contra, ha remarcat que “a l’article 2 ens trobem que obre un espai transversal perquè desglossa tots els àmbits on pot haver-hi corrupció, ja sigui a l’espai públic com al privat. Això requerirà, però, l’harmonització de diverses normatives sectorials”.

Acte seguit ha intervingut la cap de l’Àrea de Legislació i Assumptes Jurídics d’Antifrau, Rosa M. Pérez, que ha descrit l’estat actual de la transposició a la legislació espanyola i catalana. Pérez ha recordat que la nova legislació de protecció de les persones alertadores ha de veure la llum com a molt tard el 17 de desembre de 2021. La cap de Legislació i Assumptes Jurídics d’Antifrau ha observat que l’actual situació de crisi sanitària generada per la COVID pot haver endarrerit els treballs de transposició de la Directiva europea.

Pérez ha destacat que la nova directiva “implica a tota la societat en la protecció de la persona alertadora: una gran part de les empreses i administració publica ha de tenir un canal intern de denúncia, que és el primer element sòlid de protecció de la persona alertadora; s’articula un sistema institucional de protecció a través d’una autoritat competent on es reconeix el paper de les diverses realitats territorials, com les comunitats autònomes; contempla la col·laboració dels col·legis d’advocats i de psicòlegs en la protecció de la persona alertadora; i anima a la implicació de tot el sector públic amb estructures ja existents com els serveis jurídics de la Generalitat”.

La cap de Legislació i Assumptes Jurídics d’Antifrau ha remarcat que la transposició de la directiva europea no comporta només la creació d’un nou text legislatiu, sinó que també caldrà l’adequació normativa de moltes normes existents com el codi penal, la normativa laboral, la normativa tributària, les lleis processals, .... “Caldrà l’harmonització de totes aquestes normes, i això és un repte per als legisladors”, ha asseverat Pérez.

La següent ponent, la tècnica jurista d’Antifrau Marisa Miralles, ha iniciat la seva intervenció amb una comparativa de les actuals normes dels estats membres de la Unió Europea i ha destacat la pionera Public Interest Disclosure Act (1998) del Regne Unit, una llei que amb el pas del temps ha quedat obsoleta en alguns aspectes. Miralles ha continuat parlant de la complexitat que la transposició sigui harmonitzadora a causa de les diverses realitats territorials dels països europeus, a l’abast de les mesures de suport o a les possibles sancions penals.

Acte seguit ha parlat de la xarxa europea NEIWA (Network for European Integrity and Whistleblowing Authorities), de la qual l’Oficina Antifrau de Catalunya forma part, i de l’estat de la transposició en els països que en formen part. Miralles també ha destacat diverses iniciatives de la societat civil per al control democràtic de la transposició de la Directiva, com és el cas de Transparència Internacional.

Miralles ha exposat les particularitats de diverses lleis europees com la francesa o la sèrbia, de la qual ha destacat l’ambició de protecció, no només de les persones alertadores, sinó també de les persones associades o dels sol·licitants d’informació publica. Miralles ha posat especial èmfasi en el cas holandès de la Huis Voor Klokkenluiders (La Casa dels Alertadors) fruit de la legislació del 2016 que sembla ser la norma que ha inspirat l’actual directiva europea.

Òscar Roca ha estat l’encarregat de cloure l’acte amb l’exposició de les conclusions d’aquesta sessió en línia. El director de Prevenció d’Antifrau ha destacat que caldrà un exercici de ponderació per harmonitzar la nova llei a aquelles ja existents i la determinació política per donar seguretat a les persones que donen l’alerta. Roca ha asseverat que “Antifrau defensa des dels seus inicis un sistema integral de defensa de les persones alertadores. La Directiva és un estímul per fer un pas endavant en aquest sentit”.

Així, ha conclòs dient que “constatem la realitat de la desprotecció de les persones alertadores davant represàlies; recordem la disponibilitat del nostre canal de denúncies, també anònimes, per reportar irregularitats; animem als legisladors a transposar i ampliar la nova directiva europea, i que sigui incorporada a un sistema integral de protecció dels alertadors; i advertim de la necessitat d’acompanyar aquest canvi normatiu amb un canvi cultural, ja que la persona que realitza una denúncia està fent un acte cívic en bé de l’interès públic”.

Presentació Iniciatives en diversos països de l'àmbit europeu i estat de la transposició. Primeres experiències d'èxit

Documents i anàlisi d’Antifrau sobre la Directiva

Antifrau ha realitzat al llarg del darrer any diversos treballs específics sobre la Directiva. El més recent ha estat la sessió en línia celebrada la setmana passada “Directiva UE 2019/1937 de protecció de les persones alertadores: avenços en la transposició i visió comparada”, en la qual s’han analitzat les possibilitats que ofereix la Directiva a l’hora de transposar-la a les diverses legislacions.

Des d’Antifrau també s’ha realitzat la jornada monogràfica que va tenir lloc el 29 de maig de 2109, en la qual es varen analitzar els aspectes més destacats d’aquesta norma.

En aquest marc, des d’Antifrau s’ha creat una Guia ràpida sobre la Directiva (UE) 2019/1937 del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre, relativa a la protecció de les persones que informin sobre infraccions del Dret de la Unió.

En aquest sentit, el gabinet jurídic d'Antifrau ha elaborat un monogràfic sobre la Directiva europea relativa a la protecció de les persones que informen sobre infraccions del Dret de la Unió amb la voluntat d’informar sobre una temàtica plenament d’actualitat, que està dins dels àmbits de les competències d’Antifrau i que és d’especial interès i transcendència.

També cal destacar la breu aproximació sobre la protecció de les persones alertadores i la denúncia anònima en relació a la nova Directiva sobre protecció de les persones que denunciïn infraccions del Dret de la Unió, realitzada per la cap d’Àrea de Legislació i Assumptes Jurídics, Rosa Maria Pérez

• Protecció de les persones alertadores i denúncia anònima (III)
• Protecció de les persones alertadores i denúncia anònima (II)
• Protecció de les persones alertadores i denúncia anònima (I).

Finalment, per poder tenir una visió amplia s’ha elaborat un Resum sobre la Directiva del Parlament Europeu i del Consell per a la protecció d’alertadors sobre infraccions del Dret de la Unió. Aquest document és una síntesi dels aspectes més rellevants de la Directiva agrupats per matèries.