24 de març de 2025. La sessió web sobre el Baròmetre 2024 ‘La corrupció a Catalunya: Percepcions i actituds ciutadanes’ ha estat presentada per la directora adjunta de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Olinda Anía, i ha comptat amb l’expertesa del magistrat Joaquim Bosch, la politòloga Júlia Miralles, l’economista Pilar Sorribas i el periodista Jesús Rodríguez. L’acte ha estat moderat per la cap de Relacions Institucionals, Visibilitat i Participació d'Antifrau, Lourdes Parramon.

En la seva intervenció, Anía ha afirmat que les dades d’aquest baròmetre “serviran per analitzar possibles causes i determinar on cal posar el focus per a desenvolupar polítiques públiques i actuacions que puguin contribuir a revertir o millorar les dades de la percepció de la corrupció”.

La directora adjunta d’Antifrau ha subratllat que “en l'àmbit de la lluita contra la corrupció els factors que influeixen o impacten en l'erosió de la confiança en la integritat governamental són la manca de transparència, una aplicació feble de la llei i una inadequada protecció de les persones alertadores”. Finalment, Olinda Anía ha posat en relleu la major tolerància dels joves envers la corrupció abans de donar pas als experts.

En el del debat, el magistrat Joaquim Bosch ha argumentat que “la corrupció està profundament arrelada a la política espanyola” i que la ciutadania percep aquesta realitat a partir dels nombrosos casos documentats. En aquest sentit, la politòloga Júlia Miralles de Imperial ha destacat que la percepció de corrupció està relacionada amb la pèrdua de qualitat democràtica i la manca de resposta institucional a les necessitats ciutadanes. A més, l’economista Pilar Sorribas ha exposat que també hi ha estudis que vinculen la tolerància a la corrupció amb la confiança en les institucions i la fortalesa democràtica. Pel que fa a la tolerància envers la corrupció, el periodista Jesús Rodríguez ha afegit que la manca de transparència alimenta la percepció de corrupció en la ciutadania, fins i tot en casos on no hi ha evidències directes.

D’altra banda, durant la sessió també s’ha analitzat com varia la percepció de la corrupció segons diferents factors com l'edat, el gènere, la ideologia i el nivell d'estudis. Sobre l’augment de la tolerància de la corrupció entre la població més jove, el magistrat Bosch ha assenyalat que els joves, influenciats per xarxes socials i creadors de contingut crítics amb el sistema impositiu, poden tenir una actitud més permissiva amb la corrupció. Sobre aquest argument, Sorribas ha destacat el paper dels influencers en la configuració de la percepció juvenil i ha advocat per una formació des de petits sobre què és la corrupció i les seves conseqüències. En aquest bloc temàtic, Miralles s’ha fixat en la variable de gènere i ha assegurat que aquesta diferència és fruit de la doble exigència social cap a les dones.

Durant la sessió, el periodista Jesús Rodríguez ha denunciat les dificultats dels mitjans de comunicació per exposar casos de corrupció en l’àmbit empresarial, la desprotecció dels alertadors del sector privat i la pressió legal que reben els periodistes mitjançant demandes per danys a l’honor i dret a l’oblit. Segons Rodríguez, la independència dels mitjans de comunicació és essencial per garantir una societat ben informada. Afirmació amb la qual ha coincidit la politòloga Júlia Miralles, que ha introduït la necessitat d’implementar reformes estructurals per reduir la corrupció.

Finalment, Joaquim Bosch ha assenyalat que la manca de recursos per perseguir delictes de corrupció afavoreix les estratègies dilatòries i genera una resposta judicial tardana. A més, ha manifestat que existeixen ingerències en el Consell General del Poder Judicial.