25 de gener de 2022. Transparència Internacional (TI) ha presentat avui l’Índex de Percepció de la Corrupció (IPC) 2021, el seu indicador mundial de la corrupció al sector públic, que proporciona una instantània comparativa anual de 180 països i territoris.

La qualificació d'Espanya a l'IPC 2021 suposa la baixada d'un punt en relació amb l'any passat, obtenint en aquesta ocasió un 61/100. Amb aquesta qualificació Espanya ocupa la posició 34/180 del rànquing global de l'IPC, juntament amb Lituània. Això suposa un descens de dos llocs respecte a l'IPC2020. D'altra banda, Espanya s'ubica al lloc número 14/27 de la Unió Europea, baixant, així mateix, dues posicions respecte a l'any passat.

Durant la presentació de l’IPC 2021, el membre del comitè de Direcció de TI-Espanya, el professor Manuel Villoria, ha asseverat que “una economia com l'espanyola, que se situa entre les 15 primeres del món, no hauria d'estar per sota dels 70 punts a l'Índex de Percepció si vol mantenir la imatge i la competitivitat”. En aquest sentit, la presidenta de TI-Espanya, la professora Silvina Bacigalupo, ha fet una crida al Govern a materialitzar la nova legislació que permeti millorar la integritat institucional com la transposició de la Directiva europea de protecció de les persones alertadores o la Llei de lobbies i ha dit que “els fons Next Generation EU són una oportunitat de millora degut a l’exigència d’establir controls a les institucions, com és la creació de canals interns de denúncia”.

IPC 2021

L'IPC 2021 indica que els nivells de corrupció estan estancats a nivell mundial, amb escàs o cap progrés en el 86% dels països avaluats en els últims deu anys. Aquest índex classifica 180 països i territoris segons el nivell de percepció experta de la corrupció al sector públic de cadascú, mesurat a través de dades que mesuren els aspectes següents: suborn, desviament de fons públics (malversació), preponderància de funcionaris públics que utilitzen la funció pública per al profit personal, funcionament de les institucions públiques per prevenir la corrupció i fer complir les normes, l'existència de excés de burocratització que permetin incrementar les oportunitats de corrupció, formes d'accés a la funció pública i existència de nepotisme, enjudiciament efectiu de funcionaris, protecció legal de denunciants, periodistes i investigadors, captura de l'Estat per interessos privats i accés de la societat civil a la informació sobre assumptes públics. L’IPC es calcula utilitzant dades de 13 fonts externes de 12 institucions independents i es mesura en una escala de zero (molt corruptes) a cent (molt nets).

Per primera vegada, l'IPC ofereix una mirada integral a una dècada de corrupció, revelant quins països han millorat, retrocedit o estancat en els darrers 10 anys. La puntuació mitjana global es manté en 43 punts per desè any consecutiu i dos terços dels països no arriben a 50/100. Al capdavant se situen Dinamarca (88), Finlàndia (88) i Nova Zelanda (88). Somàlia (13), Síria (13) i el Sudan del Sud (11) obtenen novament les puntuacions més baixes de l'índex. Síria és també el darrer país en matèria de llibertats civils (Somàlia i el Sudan del sud no estan qualificats).

A l'última dècada, 154 països han patit un deteriorament o no han avançat substancialment. Des del 2012, 23 països han decaigut a l'índex, entre ells algunes economies avançades com Austràlia (73), Canadà (74) i els Estats Units (67). Aquest darrer ha deixat d'estar entre els 25 països més ben qualificats per primera vegada. En canvi, 25 països han millorat significativament les seves puntuacions, com ara Estònia (74), Seychelles (70) i Armènia (49).

Vídeo explicatiu de l’Índex de Percepció de la Corrupció (IPC)

Corrupció, drets humans i democràcia

TI observa que al mateix temps que la lluita contra la corrupció s'estanca i es deteriora, els drets humans i la democràcia estan sent atacats i conclou que no és una coincidència. Dels 23 països la puntuació dels quals ha caigut significativament des del 2012, 19 també han perdut punts en qüestió de llibertats civils. A més, dels 331 casos registrats d'assassinats de defensors dels drets humans el 2020, el 98% es van produir a països amb qualificacions per sota de 45. Transparència Internacional també conclou que si els governs continuen utilitzant la pandèmia de Covid-19 per erosionar els drets humans i la democràcia, la corrupció podria empitjorar a més velocitat.

Transparència International identifica que els països que vulneren les llibertats civils obtenen de manera consistent puntuacions més baixes a l'índex. Conforme s'erosionen els drets i les llibertats i s'afebleix la democràcia, l'autoritarisme avança, la qual cosa contribueix a augmentar encara més la corrupció. Per això, Transparència Internacional reclama als governs a complir els seus compromisos en matèria de corrupció i drets humans.