Analitzem els resultats del Baròmetre 2024 La Corrupció a Catalunya: Percepcions i actituds ciutadanes amb la doctora en Ciència Política Júlia Miralles de Imperial Pujol. Miralles es va doctorar a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on també va llicenciar-se en Ciència Política i de l'Administració i en Dret.
La seva recerca se centra en l'anàlisi de les polítiques públiques i la reforma administrativa. En concret, en la integritat pública i en la prevenció de conductes corruptes. És investigadora post doctoral a la Universitat de Múrcia, professora associada de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra, i col·labora amb ens governamentals i organismes internacionals com a consultora en polítiques públiques i anticorrupció.
Segons les dades del Baròmetre, els catalans i catalanes tenim una percepció assentada en nivells alts sobre la corrupció. Enguany, un 82% de les persones consideren que hi ha molta o bastanta corrupció. Tot i que la diferència respecte el 2022 no és rellevant ens situem en valors del 2014. En canvi, en el període de 2016 a 2020 es va registrar un descens en la corba. Com s’explica aquest repunt en la percepció de la corrupció a Catalunya?
En primer lloc, la corrupció és un fenomen molt complex, que s'explica per situacions econòmiques, socials i institucionals molt diferents. El Baròmetre que feu des de l'Oficina és una eina fantàstica per entendre quina és l'opinió pública, quina és la percepció social al voltant de tot el que implica la corrupció o conductes que culturalment poden estar acceptades i que són elements que també poden facilitar la corrupció. Hem d’intentar veure tendències a mig i llarg termini i no pas canvis en períodes curts. En aquests dos terminis es veu el canvi que comentaves, i cal dir que, a vegades, la percepció de la corrupció pot estar influïda per la situació econòmica general i les conseqüències socials que tenen les situacions de crisi econòmica. És a dir, una sensació de poca satisfacció personal amb la situació econòmica es pot traduir en poca satisfacció amb la situació política i institucional. També es pot traduir en una major percepció de corrupció. En pocs anys és difícil tenir conclusions d'uns canvis que són lents. Hi ha una tendència estable a una alta percepció de corrupció entre la ciutadania a Catalunya i Espanya. Aquesta és la conclusió que hem de tenir present, i cal actuar des dels poders públics i des de l'Oficina Antifrau, des de les institucions.
Queda molta feina per fer i la ciutadania no s'equivoca. Si un 80% de la població catalana considera que hi ha bastanta o molta corrupció és perquè hi ha qüestions del sistema institucional que no estan funcionant bé. També hem de ser positius perquè sembla que hi ha hagut canvis normatius els darrers anys i les darreres dècades que han millorat la situació d'integritat pública. Per exemple, tenim una Oficina Antifrau, que no existia fa 20 anys, que és una institució dedicada al foment de la integritat pública i a la prevenció de la corrupció. És evident que la normativa de contractació pública i la normativa de finançament de partits polítics s'han convertit en més estrictes i en millors eines per lluitar contra la corrupció.
Per una banda, hi ha una qüestió important que és la percepció del compliment de la norma en general. Tenim un sistema administratiu en general molt íntegre, tenim una alta professionalització a l'administració pública. I taxes molt baixes de petita corrupció, per exemple de suborns a funcionaris. Però en canvi hi ha una sensació que surten grans casos de corrupció política. Això fa que hi hagi una percepció que el compliment de la norma no és generalitzat. Aquests casos són gravíssims, s'han de perseguir i hem d'intentar que no es produeixin. Però a vegades això fa que percebem en general l'administració i el sector públic com a corrupte, quan en realitat estem parlant d'un tipus concret de corrupció.
Hi ha un segon element, la percepció de corrupció pot estar vinculada amb la confiança institucional en general. Vivim un moment d'un cert descrèdit de les institucions públiques, de l'estat. Hi ha parts de la població que viuen en una situació de precarietat i de vulnerabilitat. El problema de l’habitatge es pot acabar traduint en una situació de desconfiança, en un desencís respecte el sector públic. Per tant, percebo que hi ha corrupció perquè no responen a les meves necessitats.
Un tercer element és que hem de seguir avançant i reforçant el sistema d'integritat pública a Catalunya. Una de les competències que teniu a Antifrau és la protecció de persones alertadores, i la generació de canals de denúncia anònima de possibles casos de corrupció. Tota aquesta protecció de persones alertadores és relativament nova i s'ha de seguir reforçant. Un exemple de coses on hem d'anar més enllà: hem de seguir limitant l'ús d’efectiu, hem de seguir millorant el sistema de contractació pública, que segueix tenint forats. Hi ha elements on la ciutadania percep corrupció perquè hem de treballar amb més integritat i en mecanismes per a la prevenció de la corrupció.
Les dones perceben més corrupció que els homes, a menys nivell d’estudis més percepció de corrupció, quan més ancorats en ideologies de dretes i com més joves més percepció de corrupció. Darrera d’aquests titulars quina realitat hi ha? Per què hi ha aquesta diferència entre un col·lectiu i un altre?
Hi ha dades que criden l'atenció. La corrupció és l'etiqueta que la ciutadania dona a aquesta idea que els poders públics no actuen com haurien d'actuar. La definició de corrupció que té la ciutadania és més completa i més acurada que cap precepte del codi penal. La corrupció no és només un delicte perseguit a través del codi penal i dels jutges, sinó de qualitat de govern. Les institucions han de respondre a l'interès col·lectiu, i el que es desvia d'això, d'alguna manera, és corrupció. Una altra cosa és si és una corrupció tan greu que mereix el càstig penal i ja és un delicte. En qualsevol cas hem de parlar de si s’està desviant l'activitat institucional cap a l'interès privat i no cap a l'interès públic. Quan veiem que les dones perceben més corrupció que els homes, o a menys nivell d'estudi perceben més corrupció, estem veient sectors socials que senten que les institucions no responen a les seves necessitats, perceben que haurien ser les obligacions de l’administració. Segurament amb les tres qüestions, amb menys nivell d'estudi, amb la gent jove o amb les dones, vivim situacions de més precarietat laboral.
Les dones ho sabem. Tot i que hi ha avenços en feminisme, cada vegada que surten xifres veiem que per la mateixa feina les dones cobren menys que els homes. La situació de precarietat de la gent jove és indubtable, l’accés a l’habitatge és molt més difícil que fa dècades. A més nivell d'estudi normalment millors condicions laborals i, per tant, millors condicions de vida. Hauríem de veure que és una situació d'una certa pèrdua de confiança i de legitimitat de les institucions públiques, i a les institucions democràtiques que no responen a les necessitats que té una part de la ciutadania. Això la ciutadania ho pot explicar com: hi ha corrupció, perquè les institucions no s'estan preocupant del que em passa, perquè s'estan preocupant per altres interessos privats. D’una banda, apunta a la pèrdua de confiança amb les institucions i de l'altra, que hi ha una falta de sintonia entre la definició de corrupció, la més punitiva i la que entén la ciutadania. La ciutadania segurament entén de manera més àmplia el concepte de corrupció.
Sorprenen les xifres amb el col·lectiu de joves, que considera que hi ha molta o bastanta corrupció en un 90%, però en canvi una conducta que forma part de la definició de corrupció, com, per exemple, que un funcionari accepti diners per agilitzar un tràmit, ho veu bastant acceptable un 42% enfront a un 12% general. Intenti posar una mica de llum a aquesta contradicció.
Sí, és molt interessant aturar-nos sobre aquestes dades de la població jove perquè, efectivament, la manca de confiança institucional fa que la gent tradueixi això en percebre més corrupció. És cert que en el cas dels joves comencem a veure un conjunt d'actituds polítiques, de cultura política que pot ser més preocupant. Veiem una certa pèrdua de legitimitat general del concepte de tot allò col·lectiu. Aquestes percepcions bastant laxes que té la població jove ens podrien indicar la importància de la percepció de l'acció col·lectiva. La comunitat i el col·lectiu ha d'actuar amb un interès comunitari i no amb una suma d'interessos individuals.
Probablement s'explica perquè estem construint una cultura social, política en general, que és més individualista, que és menys empàtica amb la situació de la resta i que té menys en compte la necessitat de mecanismes col·lectius per donar resposta a les necessitats del conjunt de la ciutadania. La població més jove ha crescut ben entrada la crisi de l'estat del benestar, amb crisis econòmiques que han tingut un impacte molt notable en la presència dels serveis públics, en la qualitat dels serveis públics i en la presència de l'estat a les esferes econòmiques i socials. Això fa que hi hagi més individualisme a la societat, que es percep més en la població jove, que ha crescut en aquesta cultura més individualista i té menys en compte la necessitat de pagar impostos. Sacrificar-nos alguns, els que estiguem millor, perquè el col·lectiu estigui millor és la base d'una idea de l'estat del benestar que es basa en l'acció col·lectiva, en el capital social.
La població jove, segurament, acaba prioritzant l’interès privat en algunes conductes concretes, en algun cas acceptant que es puguin pagar diners a un funcionari perquè respongui com vols. Són conductes que fan que aquest individualisme s'acabi traduint en una major tolerància a la corrupció. Això és preocupant, per corregir-ho la ciutadania ha de percebre que les institucions públiques generen uns serveis públics que donen major benestar a tothom, i els paguem amb impostos entre tots. Ha de veure que el col·lectiu i les institucions públiques serveixen d’alguna cosa, és la manera de convèncer que aquest individualisme és negatiu per a tothom.
L’individualisme del sector més jove afecta la població en general. Per exemple, un 28% no veu corrupció en el fet que un empresari pagui per obtenir un contracte públic. En el Baròmetre anterior, el 2022, era un 21,9%, i el 2020 el percentatge era d'un 7,5%. Pot també explicar-se per l'individualisme? Com el cas dels joves?
Sí, però hem d’anar en compte amb les dades, hem de tenir tendències llargues en el temps i diferents enquestes. Però és cert que la tendència és molt notable i preocupant. Les dades indiquen que augmenta bastant la tolerància a una conducta que és corrupta i majoritàriament delictiva. Per tant, pot estar vinculat a aquesta desafecció ciutadana amb la política, a aquesta desconfiança amb les institucions i a aquesta cultura més individualista.
Cada vegada hi ha més gent que justifica pagar per aconseguir un contracte per a una empresa, tot i que estigui perjudicant al col·lectiu, a la institució pública i als recursos que hem pagat amb els nostres impostos. És preocupant i cal estar molt atents i actuar, perquè no pot ser que continuï aquesta tendència que pot acabar amb un impacte molt negatiu sobre la integritat pública a Catalunya. Perquè podem tenir lleis, podem tenir normes, podem tenir institucions com l'Oficina Antifrau, però al final Catalunya és també el comportament dels catalans i les catalanes cada dia, sobretot.
Tenim un comportament ambivalent entre l'àmbit privat, en el qual acceptem en un 42% empadronar el fill a casa dels avis perquè vagi a l'escola que volem i, en canvi, som desconfiats amb els partits polítics, amb institucions financeres, ajuntaments o inclús mitjans de comunicació. ¿Per què els catalans tolerem en el nostre àmbit privat certes conductes que no són acceptables, que són corruptes, i en canvi som tan desconfiats amb la política?
Això és una tendència que sobrepassa Catalunya. Ho veiem recentment, els discursos populistes en contra de l'estat i en contra de les institucions públiques estan guanyant cada vegada més terreny. Això es tradueix no només a les institucions públiques, sinó als partits polítics, percebuts com el centre d'aquesta corrupció. Però que podrien ser percebuts com el vehicle fonamental, en democràcia els partits polítics són el principal vehicle de la representació política. No vol dir que la percepció negativa de la ciutadania no tingui una base fonamentada, perquè han sortit casos de corrupció en finançament de partits polítics. Però és preocupant, perquè són una de les institucions centrals de la democràcia i que s'està veient tan poc legitimada davant de la ciutadania.
Això és part de tota aquesta cultura de desafecció, de desconfiança i també d’antipolítica. Són molts els projectes polítics d'arreu que aposten per reduir les institucions públiques, per tenir un estat més aprimat, menys presència de l'estat en l'economia, en la societat. Al final és un peix que es mossega la cua, com més hegemonia guanyen aquestes posicions, cada vegada tenim menys eines per deslegitimar un estat. Aquestes tendències només es poden revertir amb institucions públiques que siguin útils a la ciutadania. No es tracta de guanyar relats, de fer batalles dialèctiques, sinó de mostrar en fets concrets i en millores concretes perquè té sentit que tinguem unes institucions públiques íntegres, que responguin a les necessitats del conjunt de la població. Una societat més individualista, amb menys presència d'allò públic, és una societat més desigualitària. Fins i tot pot arribar a ser una societat menys democràtica. Per tant, pot haver-hi més o menys presència del mercat que de les institucions públiques en l'economia, però hem d'entendre que el mecanisme per millorar la igualtat social i per enfortir la democràcia són les institucions públiques que construïm entre tots i totes.
Hi ha una creixent voluntat de la ciutadania de lluitar contra la corrupció, i una de les principals eines que agafa la ciutadania és la denúncia. Considera que aquesta tendència ens indica que anem pel bon camí per assentar aquesta integritat institucional que reclamava i apuntava que és tan necessària?
Efectivament, em sembla que està bé mirar tot el conjunt, mirar els matisos. És important veure que percebem que també hi ha mecanismes institucionals que estan funcionant, que hi ha informació que arriba a la ciutadania i que veuen quins mecanismes tenen, per exemple, per denunciar possibles conductes corruptes. El sistema de protecció de les persones alertadores ve d'una directiva europea que està transposada a Espanya i també a Catalunya ha tingut la seva traducció. Per exemple, en les bústies anònimes de denúncia. De fet, l’Oficina Antifrau va ser molt pionera en l'obertura d'una bústia anònima. És important aprofitar aquestes tendències. No deixem que la ciutadania es desencanti, si coneix maneres per denunciar una possible conducta corrupta o té menys por de represàlies de la que tenia fa uns anys, això és perquè sap que hi ha bústies anònimes que protegeixen a les persones denunciants.
És important que reforcem aquests mecanismes, que s'acabin d'implementar. A nivell espanyol tenim la transposició de la directiva, però encara no tenim l'Agència de Protecció de Persones Alertadores. És indispensable que aquesta agència existeixi quan abans millor i que hi hagi una bona coordinació amb les agències autonòmiques. Vivim en un món amb una ciutadania pragmàtica, que té dificultats en el seu dia a dia i que necessita veure actuacions concretes i materials de l'administració. No es tracta de guanyar relats teòrics i de dir que hem aprovat lleis, es tracta que si la gent un dia té un cas per denunciar, vegi que la bústia anònima funciona, que no rep represàlies i que hi ha una administració i un sistema d'integritat pública que és efectiu, que fa que possibles conductes corruptes puguin ser perseguides amb eficiència. Amb protecció de les persones que fan aquest pas, que és un pas de valentia, i que mostra una cultura política que és la que hem de fomentar.
La transparència continua sent un element una mica crític, ja que un 68% considera que les institucions són poc o gens transparents. Disposem d'una Llei de transparència de fa més de 10 anys. Sembla que la ciutadania no acaba de confiar en aquesta eina, quina és la seva percepció?
Amb la transparència han passat diverses coses. Per una part, la transparència al conjunt d'Espanya i a Catalunya no ha funcionat gaire bé. Això sí, tenim elements molt positius. Per exemple, la web de publicació a la contractació pública a nivell català és força accessible. Però després tenim molts exemples que la transparència ha funcionat de manera regular, sobretot quan un demana informació a l'administració. Les institucions no responen o ho fan tard. Això pot portar a una percepció que la transparència no és com hauria de ser. Per exemple, veiem ajuntaments molt petits, amb pocs recursos, que haurien de rebre més suport per tenir unes webs de transparència i de resposta activa de l'administració davant de les preguntes de la ciutadania.
D’altra banda, hi ha una altra qüestió que és la transparència com a eina d'integritat pública. No és només publicar moltes xifres, sinó fer que aquestes siguin accessibles a la ciutadania i a investigadors. El periodisme ha estat en molts països un element central per descobrir grans casos de corrupció, però per això necessitem una transparència que sigui àgil, que sigui completa, que realment vagi al tipus de dades que és interessant tenir. Sovint la transparència no ha sigut prou útil. Si es publiquen les declaracions de béns i interessos dels càrrecs electes, normalment es publiquen tard i no sempre estan completes. Però si, a més, es publiquen en format PDF no servirà per investigar de forma massiva quina és l'evolució que ha tingut el patrimoni d'un càrrec electe.
Per tant, ha de ser una transparència que faci servir les eines tecnològiques actuals per generar mecanismes de rendició de comptes davant de la ciutadania i de control ciutadà de la corrupció. Que la ciutadania, el periodisme i moltes entitats del tercer sector que es dediquen al foment de la integritat puguin fer servir aquesta transparència com a eina contra la corrupció.
Vostè creu que la intel·ligència artificial ens pot ajudar amb la integritat pública i a lluitar contra la corrupció?
Sí, la intel·ligència artificial té aplicacions molt diverses i és cert que les hauríem d'analitzar amb molt detall. És important veure si la intel·ligència artificial només analitza dades o pren decisions en nom nostre, aquí seran diferents les aplicacions, els riscos i les capacitats. En relació amb la corrupció la intel·ligència artificial té una capacitat molt concreta, que és positiva. Les eines d'intel·ligència artificial actuals poden analitzar immenses quantitats de dades, detectar patrons, fer saltar alertes roges de perill, potser de casos de corrupció. És una eina que no teníem i que pot millorar l'eficàcia i l'eficiència en la lluita contra la corrupció. Avui tenim eines que ens permeten analitzar-ho tot, cada contracte que es fa a Catalunya, eines que poden veure tendències i que ens permeten fer una anàlisi de riscos.
Hi ha alguna xifra del Baròmetre que li hagi sorprès de les que no hem comentat?
Sobretot em va sorprendre la qüestió dels joves, és preocupant aquesta major tolerància a la corrupció i, d’altra banda, també em semblava molt positiu que la gent tingui molt més clar quins són els mitjans per denunciar la corrupció. Per tenir una nota positiva és important veure que aquí s'està fent una bona feina, segurament des de la part de la prevenció i que és cap on s'ha de treballar. S'ha de treballar en una prevenció integral, per tant, en eines institucionals. És a dir, que existeixin els mecanismes per denunciar de forma anònima, per posar un exemple. Però alhora amb eines culturals, pedagògiques i informatives per al conjunt de la ciutadania, em sembla que justament aquesta xifra mostra una combinació de les dues.
Per què és important que una societat sàpiga quina és la percepció de la corrupció? I d'altra banda, aquesta alta percepció de la corrupció quin cost té per a una societat?
Perquè si volem lluitar contra la corrupció és important que coneguem quina és aquesta realitat. Conèixer una realitat, en qualsevol societat democràtica, ha d'incloure també conèixer què opina la ciutadania, quin és el sentit de la ciutadania respecte a les qüestions i respecte al problema de la corrupció. La corrupció sempre s'ha vinculat a un problema per al desenvolupament econòmic. Evidentment la corrupció té un impacte econòmic i està demostrat que dificulta el funcionament de l'activitat comercial i econòmica als països. Això no em sembla l'element més preocupant. Un segon element que s'ha comentat força és l'impacte sobre la qualitat de la democràcia. L'alta percepció de corrupció genera menys confiança, més desafecció en les institucions, i fa que la gent també s'involucri menys, participi menys en política i acaba perjudicant el sistema democràtic i la legitimitat de la democràcia.
Finalment hi ha un tercer element del qual s'ha parlat menys, que és la igualtat. Una societat més corrupta és una societat més desigualitària, on per accedir als serveis públics que possibiliten una educació de qualitat, una sanitat de qualitat, hi accedeix primer l'empresa que paga més o la persona que paga un suborn. Això fa que no siguin els criteris de l’interès públic que garanteixen que els recursos públics es dediquin a sanitat, a educació, a acció social per al conjunt de la ciutadania. Per tant, la corrupció té impactes sobre la democràcia, sobre l'economia, però també sobre la igualtat social. I els hem de tenir molt en compte per seguir lluitant contra la corrupció.
