L’Oficina de les Illes Balears va presentar la seva enquesta ciutadana sobre percepció de la corrupció, els resultats diuen que el 54,5% dels enquestats entenen que hi ha un nivell de corrupció alt o molt alt, creu que la percepció de la corrupció a les Balears es correspon amb la realitat?
Jo crec que no, crec que la percepció de la ciutadania està contaminada pel que ha passat en els darrers 15 anys i per les notícies que surten, no només de Balears, sinó de la resta de l’estat i internacionals, com la reforma del pis de Boris Johnson, per exemple, i alguns altres casos més que surten de França. Pot donar la sensació que, quan poden, els polítics tendeixen a corrompre’s. Però jo crec que la realitat no és tan greu com les persones poden percebre. Hi ha mitjans que tenen certa tendència a publicar aquest tipus de notícies cridaneres perquè la gent compri el producte, el propi diari. Per tant, temes més lleus o més benèvols com podrien ser els projectes de prevenció no venen tant com un cas de males pràctiques. Això fa que la gent vagi sentint constantment aquest tipus de notícies i els faci pensar que la cosa està molt estesa, quan la realitat no és tan greu.
Un 46,1% dels enquestats diu que han estat víctimes o testimonis d’actes de corrupció, aquesta dada correspon a la realitat?
Crec que aquesta dada està també influïda per la resta de preguntes que fèiem a l’enquesta. Hi havia preguntes on demanàvem si "vostè considera que és un acte de corrupció saltar-se les llistes d’espera a la sanitat", per exemple, que un policia no li posi la multa a un amic, o que un funcionari faci servir recursos públics per fins privats, com el telèfon, la fotocopiadora o els bolígrafs; o que un funcionari accelerés tràmits per beneficiar algun amic; o que un alt càrrec acceptés una caixa de vi d’un empresari. Com que la definició de corrupció no la posàvem a l’enquesta, la gent ha contestat pensant en aquestes males pràctiques, no el que realment nosaltres entenem per corrupció, com acceptar suborns per construir un hospital o una carretera, per exemple. Per això, quan diuen "vostè ha estat testimoni d’un acte de corrupció", crec que és perquè aquestes petites coses tots les hem viscudes en primera persona. L’empadronar-te en un habitatge per aconseguir una plaça a un centre escolar és una cosa que és bastant comú, per tant si ho poses en context sí que pot ser que la gent pensi que ha estat víctima o testimoni d’un acte de corrupció, però parlant de corrupció en aquest sentit tan ampli.
La ciutadania a l’enquesta sí que es mostra disposada a implicar-se en la lluita contra la corrupció, això és una bona notícia, hi hauria un cert paral·lelisme amb els frens que troba la ciutadania a les Balears i Catalunya, què cal que fem per animar els potencials alertadors? Els canals de denúncia són segurs i fàcils?
El que hem de potenciar és la denúncia anònima. En la legislació que va posar en marxa la Unió Europea i a Espanya, s’hauria d’haver pensat a l’inrevés. S’hauria de facilitar al màxim la denúncia anònima i protegir al denunciant. Perquè aquesta legislació posa en marxa una maquinària on estàs identificat perquè ho has posat en coneixement de l’oficina que sigui, sabent que et poden cridar, que et poden demanar informació o poden requerir que facis de testimoni al jutjat. Tots aquests elements, encara que hi hagi un àmbit de protecció, tiren cap enrere. Per això la denúncia anònima és fantàstica per denunciar qualsevol tipus de mala pràctica. Els canals que tenim són segurs, sí. És cert que no emprem la mateixa eina tecnològica que s’empra a l’Oficina Antifrau de Catalunya o a la de València, amb el programa Tor. Però deixem la possibilitat que qualsevol persona, omplint el qüestionari de denúncia anònima, pugui presentar documentació. És cert que la IP queda registrada, però nosaltres mai farem un seguiment d’IPs.
Parlava vostè de denúncia anònima, parlàvem de la percepció de la ciutadania. Ara parlem de la realitat, fa un parell de mesos van presentar la memòria anual al Parlament. S’ha de dir que tot i ser un any de pandèmia té bones xifres, sobretot si ens fixem amb el nombre de denúncies, que ha tingut un increment del 52%, això es trasllada a que la ciutadania confia encara més en la seva oficina?
Sí, cada vegada som més presents dins de la societat. També és cert que les notícies que van sorgint al voltant de l’Oficina ens faciliten aquesta promoció sobre qui som i què és el que fem. D’altra banda, la majoria de les denúncies s’han presentat per mitjans electrònics, tant les anònimes com les d’identificació. Persones que venen físicament a posar una denúncia són poques, per tant, encara que estiguem en pandèmia i en confinament domiciliari els canals electrònics sempre han estat oberts. Per exemple, tot el tema de la vacunació que s’ha donat en càrrecs públics ens ha donat molta visibilitat perquè els mitjans de comunicació s’han fet molt ressò d’aquest fet. L’Oficina també es va postular per investigar aquests fets perquè tenim les competències, com també va fer l’Oficina de Catalunya, i això ens ha permès visibilitzar més la nostra feina.
Ha parlat abans d’alguns casos d’actualitat a les Balears, en el moment que van començar les vacunacions la seva oficina va començar una investigació sobre possibles irregularitats en els torns de vacunació, és així?
Sí, de fet vam rebre dues denúncies de grups polítics, una d’un ajuntament i l’altra del Parlament, i vam començar les investigacions. Ara estem investigant la informació que ens ha arribat i continuem fent requeriments, perquè hi ha dades que s’han de completar.
Pel que vostè explicava es denota que l’Oficina que vostè dirigeix és independent del Govern, sinó no podria treballar adequadament. És aquesta independència la que també dona confiança a la ciutadania per adreçar-se a l’Oficina i fer la denúncia?
Sí, crec que és bàsic, de fet hem tingut algun enfrontament amb la Sindicatura de Comptes de Balears... I si algú pensava que l’Oficina podia tenir visos de tendència o d’apropament cap a algun partit polític, amb totes les investigacions que hem dut a terme es demostra que és totalment autònoma i independent.
Aquesta confiança no és gratuïta, genera més feina a l’oficina que dirigeix, tenen suficients recursos i instruments per desenvolupar aquesta feina que s’ha vist incrementada?
Doncs no, vàrem començar l’any 2018 i només treballava jo com a funcionari en actiu a l’oficina, el primer personal que es va incorporar va ser a mitjans del 2019. És cert que en un primer moment era difícil saber quina càrrega de feina implicava l’anàlisi de les denúncies i les investigacions que es podrien dur a terme. Va arribar la pandèmia i el procés d’investigació s’ha fet una mica més lent, sobretot perquè a l’hora de requerir no hi havia terminis per les respostes i s’ha allargat el procés. També ens hem trobat amb algunes investigacions que ens han suposat moltíssim temps. Per exemple, en tenim una en la que els tràmits d’audiència seran de 12 a 15 persones. Això implica 12 tramitacions, 12 contestacions de persones que es defensen amb ungles, destrals i ganivets, i són pàgines i pàgines d’informació que s’ha de llegir i que també hem de respondre després. Tot això fa que no sàpigues per on anirà la investigació i es pot allargar. Per això cal més personal, ja vaig comentar en la memòria del Parlament que necessitem almenys dues persones més a l’àrea d’investigació. També és cert que som una Oficina austera, ja que els recursos públics han de ser el més eficients possibles perquè a la gent els suposa molt d’esforç pagar impostos per la despesa pública. Això implica treure el màxim rendiment possible amb el menor personal possible. Hem d'estar amb aquest difícil equilibri.
Vostès que tenen una Oficina de més recent creació que la catalana, no sé si tenen uns instruments més moderns per lluitar contra la corrupció i les irregularitats?
Nosaltres necessitaríem un sistema d’alertes, quan jo vaig començar hi havia el sistema de la Generalitat valenciana, el Saler. Al principi semblava que tindria una projecció bastant més potent de la que ha tingut finalment. Vam col·laborar amb ells per introduir els algoritmes que havia de fer aquest programa i tenia molt bona pinta però va quedar en no res. Sé que l’Oficina Antifrau de Catalunya té també un projecte tecnològic per dur endavant els temes d'encreuament de dades. A veure si la nostra Oficina pot seguir amb aquest desenvolupament tecnològic, que és molt important per oficines com les nostres. Perquè hi ha algunes denúncies que poden tenir molt de suc, però hi ha moltes altres on estàs 50 hores treballant en aquell expedient i ha d’acabar amb un arxiu perquè no es pot acreditar res del que diu el denunciant, perquè no era una denúncia qualificada. Crec que una tecnologia que permeti a les oficines aquest encreuament de dades, de contractes, de personal, pot ser molt important.
Un dels projectes capdavanters de l’Oficina de les Illes Balears és el simulador de conflictes d’interès, com ha estat rebut pels funcionaris? Com està funcionant?
No tenim feedback directe, ningú ens ha comentat res específicament sobre el simulador. Però veiem que cada dia entre cinc i deu persones l'empren. Això fa pensar que és una eina que pot ser útil. Al finalitzar, hi ha la possibilitat de demanar resoldre dubtes o assessorament cap els funcionaris, només hem tingut dues consultes des de l’any passat. Però el simulador s’està emprant, sí.
Continuant amb la prevenció, quins projectes destacaria?
Nosaltres som l’única Oficina de les creades a l’estat que s’encarrega de la protecció del registre de declaracions patrimonials d’interessos i activitats dels càrrecs públics, aquesta és una feina que ocupa el 60% del temps de l’àrea de prevenció. És un formulari que vàrem crear el 2019 i funciona de manera telemàtica, els càrrecs públics amb un certificat digital hi accedeixen i omplen les preguntes. Després hi ha la part de gestió d’aquestes dades, que són 1580 càrrecs públics a les Balears, comptant la comunitat autònoma, ajuntaments i consells insulars i això ens duu molta feina. Per prevenir els conflictes d’interès és important, per nosaltres és un projecte dels més importants dins l’àrea de prevenció que no tenen ni l’oficina catalana ni la valenciana. Després estem molt il·lusionats en un projecte educatiu, que l’hem dissenyat íntegrament a l’oficina perquè el facin servir els professors de secundària i de batxillerat, de totes les escoles de Balears. Són mòduls enfocats als professors perquè puguin aprofundir en tots els temes d’integritat, ètica pública, honestedat, etc. Encara així ens prestem a fer xerrades a les escoles, de fet ja n’hem fet 24. La setmana passada vam estar a l’illa d’Eivissa, on és la primera vegada que ens ho demanen. A part d’aquest projecte pels adolescents, en tenim un altre per als funcionaris públics, que és un mòdul de lideratge ètic d’integritat institucional per a directius públics. Aquesta setmana hem començat la primera sessió, és online per a 30 persones, però se n’han apuntat 187 així que farem altres sessions aquest any i l’any que ve. També tenim previst un curs d’expert universitari en matèries de prevenció i lluita contra la corrupció. Fa un mes vàrem constituir un observatori ciutadà a favor de la transparència i l’ètica pública a les Illes Balears, on convidàvem a qualsevol entitat sense ànim de lucre que vulgui complir i promocionar aquests objectius de l’observatori a que s'hi pugui adherir. Tenim un projecte amb la Pime per traslladar els temes de prevenció de la corrupció a les petites i mitjanes empreses, que són normalment les contractistes amb les administracions i les que reben subvencions. També vam elaborar una Guia de gestió de riscos per als organismes públics, a veure si som capaços de traslladar-la a la línia informàtica per fer més fàcil la seva utilització per part de secretaris i interventors.
I en la part d’investigació?
Ens agradaria tenir un sistema d’alertes primerenques, un Saler, com hem comentat abans. També tenim un projecte per a tots els informes que arriben de la Sindicatura de Comptes i del Tribunal de Comptes per aprofundir un poc més, perquè hi ha alguns informes de la Sindicatura que s’acaben amb unes determinades recomanacions però no fan una passa més endavant que sí podríem fer nosaltres.
Quins són els seus principals objectius abans d’acabar mandat?
Em sembla que els he contat tots, ara toca posar en marxa els que encara no ho estan i continuar els anys vinents els que sí que ho estan. De moment, crec que el projecte que més ens està costant dur a la pràctica i que és fonamental és una eina informàtica que sigui capaç de detectar indicis de males pràctiques o de corrupció. La Comissió Nacional de Mercats de la Competència té una eina que explota la base de dades de la plataforma de contractació del sector públic que, tot i que està enfocada cap a la detecció de càrtels que vulneren la competència en la contractació pública. Vàrem tenir una reunió amb ells per veure si nosaltres podíem explotar aquesta eina que tenen per detectar males pràctiques o casos de fraccionament de contractes, bàsicament, en el nostre àmbit. Encara estem en converses amb ells.
