Dusaus aucupacions e d'autes hònts d’ingrèssi

Es situacions de conflicte que se pòden produsir per l’exercici d’auta aucupacions o era percepcion d’auta ingrèssi diferenti as publics se pòden gerir de dues manères, segons es tipes d’interèssi qu'originen era situacion de conflicte d’interès e eth nivèu de risc qu'açò supause entàs foncions publiques de cada collectiu: plan en tot eliminar l’interès particular quan açò sigue possible (proïbicions d’activitats), plan en tot evitar era influéncia d’aguest interès sobri eth jutjament professionau (limitacions enes activitats autorizades o lindaus maximals ena titolaritat de participacions societàries en enterpreses contractistes deth sector public, per exemple).

Atau, era normatiua d’incompatibilitats determinarà:

Era proïbicion d’ua dusau aucupacion, automatica o ad hoc, entà eliminar l’interès personau qu'apoiridie méter eth risc era imparcialitat deth servidor public.

Bères limitacions que non eliminen l’interès mès que guarden d’evitar-ne era influéncia sobri eth jutjament professionau, coma es previstes entàs nauti cargues damb foncions reguladores de supervision o de contraròtle sobri societats qu'emeten valors o actius financèrs negociables en un mercat, qu'eth legislador no les li proïbís ada eth era titolaritat d’activa financèra, mès òc que les impose qu'era gestion e l’administracion d’aqueri l'amie a tèrme ua entitat financèra que non poderà arrecéber es sues instruccions d’inversion.

L’autorizacion ex lege, quan eth legislador considère que determinades activitats non interferissen en desvolopament des foncions publiques (per exemple, era creacion literària) o plan compòrten l’exercici de dreiti inherents ara persona (per exemple, l’administracion der auviatge personau des trabalhadors publics). En aguest supòsit, eth legislador preferís ajornar era gestion deth conflicte d’interès enquia que sigue reau, en tot preveir alavetz es motius concrèts d’abstencion qu'evitaràn era influéncia d’aqueth interès en jutjament o decision.