Legislacion internacionau
Legislacion en Espanha
- Comunitat Autonòma de La Rioja. Lei 3/2014, d’11 de seteme, de transparéncia e bon govèrn de La Rioja
- Comunitat Autonòma d’Andalusia. Lei 1/2014, de 24 de junh, de transparéncia publica d’Andalusia
- Comunitat Autonòma d’Extremadura. Lei 4/2013, de 21 de mai, de govèrn dubèrt d’Extremadura
- Comunitat Forau de Navarra. Lei foral 05/2018, de 17 de mai, dera transparéncia, accès ara informacion publica e bona govèrn
- Comunitat Autonòma de Canàries. Lei 12/2014, de 26 de deseme, de transparéncia e d’accès ara informacion publica
- Comunitat Autonòma dera Region de Múrcia. Lei 12/2014, de 16 de deseme, de transparéncia e participacion ciutadana
- Comunitat Autonòma de Galicia. Lei 1/2016, de 18 de gèr, de transparéncia e bon govèrn
- Comunitat Autonòma deth Principat d'Astúrias. Lei 8/2018, de 14 de seteme, de Transparéncia, Bon Govèrn e Grops d'Interès
- Comunitat Autonòma de Cantàbria. Lei 1/2018, de 21 de març, de Transparéncia dera Activitat Publica
- Comunitat Autonòma d'Aragon. Lei 8/2015, de 25 de març, de Transparéncia dera Activitat Publica e Participacion Ciutadana d'Aragon
- Comunitat de Castelha e Leon. Lei 3/2015, de 4 de març, de Transparéncia e Participacion Ciutadana de Castelha e Leon
- Comunitat de Madrid. Lei 10/2019, de 10 d'abriu, de Transparéncia e de Participacion dera Comunitat de Madrid
- Comunitat Autonòma de Castelha-La Mancha. Lei 4/2016, de 15 de deseme, de Transparéncia e Bon Govèrn de Castelha-La Mancha
- Comunitat Valenciana. Lei 2/2015, de 2 d'abriu, de Transparéncia, Bon Govèrn e Participacion Ciutadana dera Comunitat Valenciana
- Comunitat Autonòma des Ilhes Balears. Lei 4/2011, de 31 de març, dera bona administracion e deth bon govèrn des Ilhes Balears
- Comunitat Autonòma deth País Basc. En tramitacion en Parlament
Jurisprudéncia
En aguest cas, era associacion Access Info Europe sollicitèc ath Conselh dera Union Europèa accès a ua informacion en relacion damb era propòsta d’emendes o naus redigits per diuèrsi Estats membres ath reglament deth Parlament e deth Conselh relatiu ar accès deth public as documents deth Parlament, deth Conselh e dera Comission. Eth Conselh concedic un accès parciau ath document sollicitat includint es propòstes mès sense perméter identificar er Estat membre qu’auie formulat era propòsta concreta, pr’amor que consideraue que difóné’c podie perjudicar grèument ath procès de presa de decisions (fonamentat en art. 4, ap. 3, par. 1 deth Reglament num. 1049/2001). Eth Tribunau conclò que, en un sistèma basat en prinicipi de legitimitat democratica, eth Conselh non demòstre pro, facticament ne juridicament, qu’era difusion dera informacion relativa ara indentitat des autors des propòstes perjudique grèument ath procediment legislatiu ne eth besoh de preservar era identitat des delegacions o autors.
Eth Sr. Turco sollicitèc ath Conselh accedir as documents abans dits en orde deth dia dera amassada deth Conselh «Justícia e ahèrs d’Interior», entre es quaus i auie un dictamèn deth sòn servici juridic relatiu a ua propòsta de directiva deth Conselh qu’establie normes minimes relatives ara recepcion des sollicitants d’asil as Estats membres. Eth Conselh deneguèc era sollicitud en tot fonamentar-se en hèt de que, d’un costat, era divulgacion dera assessoracion juridica podie dar lòc a dobtar dera legalitat der acte legislatius, e dera auta, que dita divulgacion sistematica podie comprométer era independéncia deth sòn servici juridic. Eth Tribunau de Prumèra Instància deneguèc eth recors der interessat, en tot dar era rason ath Conselh ena sua interpretacio dera excepcion ar accès (art. 4, ap. 2, deth Reglament num. 1049/2001). Per contra, eth Tribunau de Justícia interprete era excepcion der art. 4 en sens segon eth quau eth sòn objècte ei protegir er interès qu’a ua institucion a sollicitar assessoracion juridic e recéber dictamèn sicèrs, objectius e complets. E, dauant es dobtes de legalitat, eth Tribunau senhale qu’ei justaments era transparéncia çò que contribuís a dar mès legitimitat as institucions as uelhs des ciutadans erupèus. Eth Tribunau establís qu’era invocacion generau e abstracta non ei cap sufisenta e non pòt cap servir de base entà denegar era divulgament des esmentats dictamèns.
Es actors sollicitèrebn inrormacion relativa a un projèce de desforestacion qu’anaue a hèr eth govèrn Chilen que podie èster perjudiciau entath mèdi e empachar eth desvolopament sostenible de Chile, sollicitud que siguec denegada sense cas de justificacion, segon es demandants. Era senténcia declare que non cau cap exigir ath sollicitant d’informacion qu’acredite ua afectacion dirècta o interès especific e qu’ei de besonh entà garantir era proteccion ath dret d’accés ara informacion un procediment administratiu adequat entar encaminament e resolucion de sollicituds d’informacion, que fixe terminis entà resòlver e liurar era informacion.
Era demandanta, ua associacion d’informacion ath cosumador, sollicitèc ara Comission Europèa ua autorizacion entà consultar er expedient administratiu d’ua decision que consideraue determinant ara ora de deféner es interèssi des cosumadors. Ena senténcia s’analise se dera totalitat de documents que se solliciten cau valorar de forma concreta e individuau era aplicabilitat des excepcions ath dret d’accès en relacion damb cadun des documents, entà causir s’a quina informacion se da accès e a quina non.
En aguest cas, eth demandant allegaue que patie ua malautia coma consequéncia dera sua exposicion a productes quimics pendent es pròves amiades en Porton Down. Eth tribunau determinèc que i auie ua obligacion positiva d’aportar un procediment accessible e efectiu que permetesse as demandant accedir a tota era informacion «relevanta e apropriada».
Aguesta senténcia resòlv un recors de cassacion presentat peth Conselh dera Union contra era Senténcia deth Tribunau de Prumèra Instància des Comunitats Europèes peth quau s’anullaue ua decision deth Conselh de denegacion d’accès ara Sra. Heidi Hautala a un informe d’un grop de trabalh. Eth Tribunau de Justícia confirme era senténcia de Prumèra Instància, en sens qu’eth Conselh non a allegat cap de rason entà justificar qu’ua institucion pogue mantier eth secret des elements d’informacion contenguts en un document que non sigue emparat pes excepcions der art. 4, ap. 1, dera Decision 93/731.
En aguest cas, era demandanta volguec auer accès as actes d’ua amassada sus taxes especiaus, accès que siguec denegat pera Comission pr’amor que consideraue qu’era divulgacion de documents controvertits podie suposar un perjudici ara proteccion dera confidencialitat sollicitada pes persones juridiques qu’auien proporcionat era informacion. En aguesta senténca, eth Tribunau reïtère era sua jurisprudéncia sus era interpretacion restrictiva que cau hèr des excepcions recuelhudes ena Decision 94/90, qu’an d’èster interpretades e aplicades de manèra estricta. Era senténcia entre ena valoracion deth moment que se presentèc era sollicitud e s’en aqueth moment se podie produsir un perjudici as actors participants ena amassada que dèren es sòns vejaires.
Esta sentencia resuelve un recurso de anulación promovido por los Países Bajos juntamente con el Parlamento Europeo contra el Consejo de la Unión Europea. El recurso de anulación estaba relacionado con la Decisión 93/73/CE del Consejo, del 20 de diciembre de 1993, relativa al acceso a los documentos del Consejo, y con otra normativa de acceso a la información. Dado que el legislador comunitario todavía no había adoptado una normativa general sobre el derecho de acceso del público a los documentos que estaban en poder de las instituciones comunitarias, dichas instituciones tenían que adoptar medidas que tuviesen por objeto tramitar estas solicitudes en virtud de sus facultades de organización interna, aunque tuviesen efectos erga omnes.
En aguest cas es demandants sollicitèren informacion as autoritats sus es risqui entara salut e eth benèster resultants dera pollucion ambientau e siguec condemnada Itàlia per non auer informat sus factors de risc e sus com agir en cas d’accident quimic en un usina plaçada ena region des demandants.v
Cas a on un ciutadan britanic sollicitèc er accès a archius que contenguien informacion qu’es autoritats qualificauen de «confidenciau» en relacion damb es famílies d’acuelhuda damb es quaus auie conviscut e des quaus auie recebut mautractaments. Eth Tribunau considère qu’es persones ena situacion deth demandant an un interès vitau, protegit pera Convencion, a recéber era informacion de besonh entà conèisher e compréner era sua mainadesa e eth sòn desvolopament iniciau e qu’eth procediment en cas concret entà garantir aguest accès ara informacion en Reiaumen Unit ère deficient.
