Autoritats anticorrupcion

Er article 6.1 dera Convencion des Nacions Unides contra era corrupcion establís que “cada Estat part, en conformitat damb es principis fonamentaus deth sòn ordenament juridic, a de garantir era existéncia d’un organt o organs, segon que sigue procedent, encargadi de previer era corrupcion [...] qu’es estats an de dotar dera independéncia de besonh. Ath madeish temps, era article 36 deth madeish instrument establís, damb eth títol “Autoritats especializades”, que “cada Estat part [...] s’a d’assegurar de que dispause d’un o mès organs o persones especializadi ena luta contra era corrupcion per mejan dera aplicacion coercitiva dera lei”.

Era Convencion des Nacions Unides contra era corrupcion non ei eth solet utís qu’a veilat entà que i age organismes de luta contra era corrupcion e entà qu’agen era independéncia qu’ei de besonh (coma era Convencion penau sus era corrupcion deth Conselh d’Euròpa).

Per tant, en compliment des obligacions internacionaus subscrites, era existéncia tand d’organismes de prevencion coma de luta contra era corrupcion (o ibrids) a estat adoptada pes legisladors en Euròpa e per tot eth mon.

Es modèls institucionalizats en airau europeù se poirien classificar en tres grops:

• Agéncies multidisciplinàries (multi-purpose agencies)
• Institucions d’aplicacion dera lei (law enforcement type institutions)
• Institucions preventives, de desvolopament de politiques anticorrupcion e d’organismes de coordinacion (preventive, policy development and co-ordination institutions)

En aguest apartat referiram diuèrses agéncies anticorrupcion d’airau europèu e internacionau, a mès des diuèrsi hilats internacionaus e europèus de qué se son dotades aqueres agéncies entà escambiar experiéncies e expertise ena prevencion e persecucion dera corrupcion.