Deuant es situacions de conflicte d’interès reau —quan s’li cau préner ja era decision e l’interès non ei eliminable—, l’unica estrument que mos ajude a gerir-les ei l’abstencion. De hèt, l’analisi suenhada des motius d’abstencion fixada er era legislacion de regim juridic deth sector public met en evidéncia qu'es cinc supòsits preven relacions personaus inevitables o plan relacions professionaus qu'era persona ja non se ne pòt despréner er aqueth moment. Eth déuer d’abstencion ei, donques, ua darrèra barrèra er es casi eth qué eth conflicte ja ei present e er es quaus solament se pòt preservar era imparcialitaten tot escartar era persona deth procès decisori. Entà la rèste d’interèssi particulars (coma dusaus aucupacions, autes hònts d’ingrèssi, beneficis derivadi de relacions professionaus actuaus, eca.), era gestion deth conflicte d’interès s’auance ath moment eth qué aguest encara ei potenciau, mejançant auti estruments que veiram ara seguida (regim d’incompatibilitats, politiques de regals e contraròtle d’interèssi postcàrrec).