La tolerància social i la manca de control de les administracions han facilitat les pràctiques corruptes al llarg de la història

Avui s’ha celebrat la taula rodona: “Ahir, avui, demà en el cràter de la corrupció. Una perspectiva històrica” en el marc de l’exposició “Corrupció! Revolta ètica” que té lloc al Palau Robert de Barcelona fins al 24 de novembre

A la sessió hi han intervingut la periodista Gemma Garcia, autora del llibre Els senyors del boom, Borja de Riquer, historiador i autor, entre d’altres, de l’obra Història de la corrupció en la Espanya contemporània, i Santiago Tarín, periodista de La Vanguardia, autor de llibres com Viaje por las mentiras de la Historia Universal. El debat ha estat moderat pel periodista David Fernàndez

Els ponents de la taula rodona Borja de Riquer, Santiago Tarín i Gemma Garcia, i el moderador David Fernàndez
Els ponents de la taula rodona Borja de Riquer, Santiago Tarín i Gemma Garcia, i el moderador David Fernàndez

El director de Prevenció de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Òscar Roca, ha estat l’encarregat de presentar la taula rodona: “Ahir, avui, demà en el cràter de la corrupció. Una perspectiva històrica”. Roca ha remarcat que des del punt de vista de la prevenció de la corrupció és molt important la implicació de la societat civil. “Hi ha certa tolerància de la societat amb la corrupció”, ha dit el director de Prevenció d’Antifrau. “Davant d’això, l’Oficina Antifrau de Catalunya ha organitzat l’exposició “Corrupció! Revolta ètica” per sensibilitzar a la ciutadania. La taula rodona d’avui és un exemple de les activitats adreçades a aquest fi”.

Acte seguit, el periodista David Fernàndez ha presentat els tres ponents i ha donat peu a la primera intervenció de l’historiador Borja de Riquer, que ha fet un repàs històric de la corrupció a l’estat espanyol. L’historiador ha explicat que al segle XVIII la corrupció es veia com un vici que provocava la decadència política, era un símbol de degradació i d’autoritarisme. Aleshores es creia que un règim liberal hauria acabat amb la corrupció gràcies a una major participació de la ciutadania en la vida política. Tot i això les noves administracions liberals inicien el seu camí amb greus mancances com les oposicions de funcionaris manipulades. Així, segons Borja de Riquer, es crea un sistema polític feble per culpa d’una classe dirigent controladora perquè els polítics de les noves administracions les utilitzen per enriquir-se.

L’historiador també ha parlat de la impunitat dels corruptes, i ha recordat que de 1837 a 1930 de 1.277 peticions de processar diputats tan sols se’n van tramitar un 4%. També ha assenyalat que fins al 1933 no hi va haver una llei d’incompatibilitats que prohibís als ministres pertànyer a grans empreses i companyies. “Davant d’aquesta impunitat, tan sols les fonts externes com la premsa podien fer denúncia i així crear una opinió pública sensible amb la corrupció. La corrupció, per tant, afecta la legitimitat del sistema davant una manca de control intern” ha dit l’historiador. Borja de Riquer ha finalitzat la seva intervenció exposant el dilema de si la corrupció entra en conflicte amb el capitalisme, per com n’afecta la lliure competència, o bé si n’és el resultat.

La periodista Gemma Garcia ha centrat la seva presentació en la corrupció urbanística i immobiliària perquè, ha dit, “és la principal forma de la corrupció i a partir del segle XXI la construcció i la venda d’habitatge es el principal sector de pràctiques corruptes”. La bombolla immobiliària dels anys 1997 a 2007, ha remarcat, n’és un clar exemple. Garcia ha recordat que la corrupció és una amenaça pels drets humans perquè afecta la justícia social.

Aquesta bombolla immobiliària”, ha dit la periodista, “no tan sols ha colpit el dret a l’habitatge, sinó que ha desmuntat el sistema de caixes que hi havia a Catalunya i ha afectat greument el territori”. Durant aquest període, per exemple, a Espanya hi va haver tanta sobreproducció d’habitatge que es va construir més que a la suma de França i Alemanya. El boom immobiliari també va afectar la independència dels mitjans de comunicació, que van passar a dependre del sector immobiliari, i la democràcia local per la pressió que rebien els ajuntaments per requalificar terrenys i com això va condicionar les polítiques municipals.

Per Gemma Garcia, el boom immobiliari s’ha basat en tres potes: les empreses de construcció que van créixer i van normalitzar els pagaments amb diner negre (fins i tot esdevenint un camí de blanqueig de diners provinents d’activitats il·lícites com el tràfic de drogues); la banca, que en paraules de la periodista va ser “el combustible de la bombolla immobiliària” i durant aquest període va augmentar un 800% els préstecs a promotors immobiliaris; i l’administració i les diverses legislacions que no van desplegar els seus òrgans reguladors com ho haurien d’haver fet.

Després ha estat el torn del periodista Santiago Tarín que ha asseverat que la corrupció marca l’agenda política a Espanya. Ha posat l’exemple del darrer Govern Rajoy que tot i aconseguir aprovar els pressupostos en minoria, va veure caure el seu mandat per una moció de censura al cap de pocs dies que aparegués la sentència de la ‘Gürtel’. Tarín també s’ha referit al llibre Farinha que parla de la influència dels diners del narcotràfic en la política gallega, amb l’operació ‘Nècora’ com el cas més mediàtic. El periodista ha recordat que la corrupció ha passat factura a partits com Unió Mallorquina a Mallorca o CiU a Catalunya. També ha recordat que “en els propers mesos hi haurà la sentència del cas 3% que s’està instruint amb la implicació de tota una administració per cobrar aquesta percentatge i un president que s’ha enriquit personalment gracies a això”.

La corrupció ha esquitxat molts partits polítics com el PNB, també pendent d‘una sentència, o el cas dels ERE a Andalusia que no és només un problema de Griñan i Chavez sinó de tota la comunitat andalusa per ser un sistema generalitzat de compra de vots” ha dit el periodista. També ha recordat les diverses peces vinculades a la corrupció del PP que s’aniran publicant, i ha remarcat que Casado haurà de filar prim per trobar noms per confeccionar les seves llistes.

La corrupció marca tant l’agenda política que una quarta part dels presidents autonòmics han tingut problemes de corrupció des de l’establiment de les autonomies a Espanya”, ha dit Tarín. “Avui dia els mitjans de comunicació han de tenir un bon redactor de tribunals perquè tota l’activitat política hi passa”.

El periodista ha remarcat que la conseqüència econòmica de la corrupció és desmesurada, perquè es parla d’entre un 3 i un 5 % del PIB. També ha alertat que quan parlem d’aquests volums econòmics que escapen de l’economia formal, es molt difícil que no hi intervingui el crim organitzat. Tarín ha dit que la corrupció només creix si hi ha complicitat social, i ha posat com exemple el cas del 3% perquè és un sistema on molta gent va entrar i se’n va beneficiar. Tot i això, Tarín ha conclòs que “som millors ara que abans”.

Aquesta és la primera de les tres activitats que se celebren en l’espai de l’exposició “Corrupció! Revolta ètica”, coincidint amb el desè aniversari de l’Oficina Antifrau de Catalunya. La mostra, que es presenta al Palau Robert, és una exposició divulgativa que pretén incentivar la reflexió sobre aquest fenomen i de la seva importància en la construcció d’una democràcia avançada. També vol provocar una reflexió personal sobre els àmbits en què l’actitud personal del visitant podria modificar i millorar els sistemes corruptes a petita escala.

Properes activitats

La segona activitat serà el 28 d’octubre, es dedicarà a la figura dels alertadors de la corrupció amb la taula rodona: “Denunciar la corrupció: veus contra el silenci i les complicitats”. En el debat hi participaran quatre alertadors de diferents casos. Concretament, Luís Gonzalo Segura, que va denunciar presumptes pràctiques corruptes a l’exèrcit espanyol; Carme Garcia, alertadora del cas Mercuri; Azahara Peralta, alertadora del cas Aquamed, i Roberto Macías, alertador del cas del frau en la formació de la UGT d’Andalusia. La taula serà moderada per Lourdes Parramon, cap de Relacions Institucionals de l’Oficina Antifrau de Catalunya.

Finalment, les activitats es tancaran amb una conversa entre Miguel Ángel Gimeno, director de l’Oficina Antifrau, i Emilio Sánchez Ulled, conseller de Justícia en la representació permanent d’Espanya davant de la Unió Europea i ex fiscal contra la corrupció i la criminalitat organitzada. Aquest diàleg tindrà lloc el 13 de novembre.

Per a més informació podeu visitar la nostra web:

Antifrau.cat

https://www.antifrau.cat/ca/obertes-les-inscripcions-per-la-primera-activitat-de-l-exposicio-corrupcio-revolta-etica.html