La Unió Europea publica la Directiva relativa a la protecció de les persones alertadores d’irregularitats en l’àmbit laboral

Els estats membres tindran fins al 17 de desembre de 2021 per transposar la directiva, que s’aplicarà a les persones alertadores que treballen en el sector públic o privat i que hagin obtingut informació sobre infraccions en el marc de la seva relació laboral entesa en sentit ampli

Plenari del Parlament europeu. Foto: European Union 2011 PE-EP
Plenari del Parlament europeu. Foto: European Union 2011 PE-EP

26 de novembre de 2019. Avui el Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE) ha publicat la Directiva relativa a la protecció de les persones que informen sobre infraccions del Dret de la Unió. Amb aquesta publicació, es fa un primer pas essencial per a la protecció a tota Europa d’aquelles persones que denunciïn irregularitats que impliquen una greu amenaça per l’interès públic tant al sector públic o al privat.

La Directiva no té un abast general, sinó que estableix normes mínimes comunes per protegir les persones que denunciïn determinades infraccions del Dret de la Unió. Però, entre d’altres, ha tornat a posar de manifest el paper clau que desenvolupen les persones alertadores per prevenir i descobrir infraccions, casos de frau i corrupció i altres conductes que lesionen greument l’interès públic.

Quan la Directiva entri en vigor, serà d’aplicació a les persones alertadores que treballen en el sector públic o privat i que hagin obtingut informació sobre infraccions en el marc de la seva relació laboral entesa en sentit ampli.

En relació amb les denúncies anònimes, es deixa en mans dels estats membres la facultat de decidir si les entitats públiques o privades i les autoritats competents han d’acceptar i tramitar, o no, les denúncies anònimes d’infraccions, tot i que si posteriorment la persona fos identificada serà objecte de protecció de la Directiva.

D’altra banda, les entitats del sector públic i entitats vinculades hauran de comptar en tot cas amb canals interns de denúncia tot i que en determinades circumstàncies es podran compartir recursos o eximir de l’obligació de comptar amb aquests canals (seria els cas dels municipis de menys de 10.000 habitants o entitats de menys de 50 treballadors).

Com a principi general, es promou la denúncia a través dels canals interns de denúncia que seran d’obligada implantació per les entitats jurídiques del sector privat que tinguin 50 o més treballadors, tot i que les empreses d’entre 50 i 249 treballadors podran compartir recursos a excepció d’algunes entitats que per la naturalesa de les seves activitats hauran de comptar en tot cas amb canals i procediments de denúncia interna.

La persona alertadora també podrà comunicar la denúncia a autoritats competents externes que es designaran a aquest efecte o dur a terme revelacions públiques en determinats casos.

La Directiva entrarà en vigor als vint dies després de la seva publicació i els estats membres de la UE tindran dos anys per transposar-la i fins i tot anar més enllà de les disposicions mínimes que regula. Així, els estats membres podran transposar-la fins al proper 17 de desembre de 2021, i pel que fa a les entitats del sector privat d’entre 50 i 249 treballadors es podrà transposar la seva obligació de comptar amb canals interns de denúncia fins al proper 17 de desembre de 2023.

En referència a la directiva que avui s’ha publicat al DOUE, Antifrau va realitzar una jornada monogràfica el passat 29 de maig, en la qual es varen analitzar els aspectes més destacats d’aquesta norma. En aquest marc, el director d’Antifrau, Miguel Ángel Gimeno, va asseverar que la Directiva europea de protecció dels alertadors és important perquè dóna base jurídica i aplica criteris de subsidiarietat i proporcionalitat. També va manifestar que per a la institució que dirigeix, la protecció dels alertadors sempre ha estat un fet rellevant. En aquest sentit, va apuntar que a la Llei de l’Oficina Antifrau de Catalunya ja s’inclou la figura de l’alertador i la seva protecció.

La protecció dels alertadors a Catalunya

El Parlament de Catalunya ja està treballant des de juny del 2018 en una proposició de Llei integral de protecció de les persones alertadores que vol dotar de mecanismes adequats de protecció a les persones alertadores.

De fet, el director d’Antifrau, Miguel Ángel Gimeno, va comparèixer en seu parlamentària amb relació a la Proposició de llei de Protecció integral dels alertadors en l'àmbit competencial de la Generalitat. En aquesta intervenció, que es va produir el passat 16 de setembre, Gimeno va manifestar que la denúncia és una de les potes importants de la lluita contra la corrupció i va afegir que per aquest motiu és important la protecció de les persones que fan el pas de protegir l’interès públic a través d’aquest mecanisme. En aquesta línia, va manifestar la necessitat de disposar de canals de denúncia segurs, independents i eficients.